No he pogut resistir més!!!!
Dilluns 31 de gener de 2011 , vaig rebre un mail, de l'ecai. El nostre expedient surt direcció cap a Madrid. (També posava que havia de pagar les despeses de notari que en aquest cas pujaven uns 900 €).
Suposo que aquest és realment el motiu per el qual ens informen que l’expedient ja surt. Bé comentaris a part...
Tornant el tema:
Com que ja han passat 10 dies, he trucat a l'Ecai, a veure com estava el nostre expedient. Si havia sortit cap a Rússia etc...
Resposta: Le han informado de algun cambio?
****!!!!!mmm??¿??¿?¿?
Que cambio? Si estic trucant per informar-me, és que no m’han dit res no? (he pensat) però realment he respost que ningú m’havia dit res.
Resposta: Ah! pues cuando haya un cambio la informaremos?
Ah!!! muy bien ! eso espero, Buenos días.
Tenint en compte el cost elevat de tot plegat, serà una sort que les trucades telefòniques em surtin tant econòmiques.
Ja sé que esteu pensant, home només han passat 10 dies... I si teniu raó, però noi, em varen dir que en 10 dies això ja estava. A més, no he de donar tantes explicacions per preguntar com tinc el meu tema. Que a fi de comptes, jo faig tot el que hem diuen, pago lo que diuen i no m’han donen ni una d’explicació, no? Doncs per despenjar un telèfon no passa res, Digo yo! no?
Reflexionant....
Sóc una persona impulsiva, i poc pacient, això és cert. Però estic esparverada, veient la paciència que estic tenint amb aquest tema.
Des de el primer moment, he tingut la sensació, amb aquesta Ecai; que seran, o així ho espero, totalment professionals; però poc donats a donar explicacions.
I mira tu per on, no sé jo la poca o molta paciència que tindré amb aquest tema. Per què, és cert que si no hi ha informació, no n’hi ha! però respostes inadequades no les vull sentir, i tenir la sensació que em tractin de pesada, tampoc.
A l'Ecai i he anat 2 dies, un per conèixer-nos i l’altre per signar. Trucades, crec que és la primera ....
Ja us dic jo que si he de baixar expressament a Barcelona per aclarir punts...
No ho veieu així,? quin és el seu servei, si no?
Carai! Kina ràbia! Podrien ser una mica més sensibles i amables, no? Encara que fos pels euros que ens desembutxaquem, tu! És normal que vulguem estar informats de tot! No sé, potser aquesta no havia esmorzat bé... Weno, el més important és que facin bé la seva feina... encara que si hi posessin una mica de carinyo seria millor per tots, oi? Una abraçada!
ResponEliminaEl tema de las ECAIS es un tanto peliagudo . De todos modos yo tambien soy un poco como tu y al princio pense... no voy a ser pesada , voy a controlarme . Despues con el tiempo y algunas recomendaciones me di cuenta que hay que ser " muy pesada " . Siempre con educacion , siempre diciendoles lo maravillosos que son y lo que entiendes que nos tienen en cuenta y bla bla bla . Pero hay algo muy claro... aunque creas que estan a tu servicio ( q no digo q no ) ellos son los q te tienen pillado por las p...Un buen consejo... paciencia , otro...nunca eres lo suficientemente pesado .
ResponEliminagràcies per els vostres comentari! Llevas razón Elisenda, en todo lo que dices.
ResponEliminaP.D.: Seré la mujer más pesada del mundo.!