SOM TOT EMOCIÓ

Ara si, a la recta final per el primer viatge.

Em els nervis a flor de pell, intentem preparar una cosa i un altre. La veritat són molt pocs dies per fer tantes coses.

No sé, si ho he comentat però finalment i degut a la distància que ens separa amb Vladivostok,  viatgem dissabte el matí. Farem nit a Moscow. I diumenge a la tarda, sortirem per fer 9 hores més de viatge i suposem arribarem a Vladivostok, dilluns a la matinada.
La tornada serà el dia 30 d’una tirada, així que no ens passi res perquè crec que el total són 15 hores de vol.

Demà he d’anar a recollir els bitllets, visats, etc...

El dissabte passat varem anar a comprar un parell de joguines per portar-li, si puc més tard us penjo les fotos. Un és un cargol, un joc més didàctic. Fa música, i s’han d’encaixar unes peces.
També vaig comprar-li una nineta petita, que això no crec que li doni utilitat però a mi em feia il·lusió.

El dilluns a la tarda, vaig portar els informes mèdics a la pediatra de la meva ciutat. I tot que no és especialitzada amb adopcions a visitat a tots els que ara som adults de la meva ciutat; així que crec, l’experiència també és un grau. Em va comentar el que tots ja sabem, que la gravem, fem fotos, etc... i després podrem tenir una opinió més definitiva de l’estat de Salut. Doncs com bé amb diu ella, no tenim per què creure tot el que posa i no posa l’informa. En general però l’estat que aparentment té és bo.

Bé, ara doncs, crec que ja fins la tornada, no faré cap més entrada, o potser sí. Depèn del temps que tingui.
I mentres escric aquesta penúltima frase, els nervis, l’emoció, etc... agafant força a la boca del meu estómac i penso: MALETES A PUNT, EL VIATGE PER UNA NOVA VIDA COMENÇA ARA!!!!!