DESTI FINAL: ÚLTIMA PARADA

Estimats lectors, hem arribat a l’última parada, hem arribat el destí final. Espero que els meus comentaris, els meus sentiments, les meves sensacions, les meves inquietuds…..En fi la meva experiència, us hagi agradat, d’altres que us pugui ajudar si mai passeu per aquesta situació, I per tots aquells que ara hem llegiu I esteu passant per el  mateix, ja podeu veure com els somnis, els desitjos es compleixen, tot plegat es fa realitat.

A tots els seguidors:

Seguiré llegint els vostres blocs, I em recordareu la meva experiència, amb les vostres aventures i desventures. Gràcies per els vostres comentaris, per la vostra companyia en el llarg d’aquest temps. En els moments difícils, que n’hi ha! m’heu ajudat; i en els bons que també n’hi ha! m’heu fet més feliç; l per tot això,  us portaré en el record.  Quan la Júlia sigui més gran i pugui entendre tot això li encanyaré el que hem viscut plegats…. Una abraçada!

Per  la Júlia:

Per quan llegeixis, això espero siguis suficientment gran per entendre, la il·lusió d’una parella que ha volgut ser pares. Que el destí, va voler que fóssim pares així, va voler que Rússia -  Vladivostok, estiguessis tu. Esperant perquè et vinguéssim a buscar. Tu, buscaves uns pares i nosaltres una filla.

Espero que entenguis que les persones a vegades, no poden triar el camí, les circumstàncies d’uns i d’altres no les podem analitzar. Senzillament, les hem d’entendre. Nosaltres només podem donar gràcies que estiguessis a Vladivostok, esperant.

Ara tu, comences una nova vida. I veuràs que nosaltres un  27 d’octubre de 2011, escollíem un dels  dos camins:  ARTEM-Vladivostok, i Aeroport direcció a una nova vida, nosaltres ja el vam triar. Ara et toca triar a tu. FENT CAMÍ.

Avui, nosaltres cap a casa!

DESDE MOSCOU

Bé, des de que havíem arribat a Moscou, no havia fet cap entrada. Així que aquí van quatre línees dels dies a Moscou.

Vam arribar el dijous el migdia hora de Moscou, per nosaltres des de Vladivostok, les 8 del vespre. (Ara intentem cambiar horaris, perquè són 7 hores que tenim de Vladivostok a Moscou, de diferència.).

Ahir, divendres. Vam anar a portar els papers el Consolat i fins dilluns el matí no els tindran. Després no sé a on els porten i finalment dimarts el matí, els recollirem. El xòfer-representant a Moscou, ens vindrà a buscar el dimarts a les 4 de la tarda, i llavors siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Cap a Casa falta gent! oeoeoeoeoeoeoeooe!!!!!

Amb la Júlia, ja hem començat a tenir alguna que d'altre topada, ens ensenya ja les dents!! Vull dir el seu caràcter. També té tota la raó del món a tenir les seves estones... Canvis d'horaris, 9 Hores de viatge a l'avió, (de les quals només en va dormir una,... ni us explico), no ens coneix, idiomes estranys, cares noves, ara un hotel, ara un altre, tot és nou! I, com ja podeu imaginar això no és fàcil, ni per ella, ni per nosaltres. Des de  casa, en el nostre territori, espero poder-la ajudar molt més en tots aquets canvis.

Però tot i així val  la pena.... Ja ha començat agafar color de cara, riu molt, i es desperta fent-nos un pilot d'abraçades! A dir alguna paraula, i inclòs entendre alguna de les 1001, tonteries que li fem.

A Moscou, tot plegat es veu d'un altre color, serà perquè el hotel està molt millor (Hotel Cosmos), que a Vladivosotk, serà perquè parlen Inglés, ( tot i que el meu és d'anar  per casa, ho faig molt millor que el rus, òbviament). Està clar, és una gran capital. Serà perquè ja només ens queden 3 dies i arribem el final d'aquest llarg camí. Serà perquè Rússia fent camí, està fent les últimes entrades perquè està a punt d'arribar a l'última estació......

Benvinguda a Casa!

Encara, que no som a casa, ni tan sols el nostre país, avui per nosaltres és la Benvinguda a Casa.

25 D'OCTUBRE DE 2011, la Júlia, deixa enrere una vida, ARTEM, per començar-ne una de nova.

Aquesta vegada hem baixat, les escales de la casa cuna, sense mirar enrere, perquè no hi deixàvem res. Només un passat, que quedarà entre el vell record d'aquells que la van cuidar i ella mateixa. Però, per nosaltres tot i que no podíem donar vots d'alegria (jeje, per el peu es clar!), marxem més contents que mai. HO HEM ACONSEGUIT,

El matí, abans d'anar-la a buscar, hem tingut de fer alguns tràmits, passar per el notari, immigració,  i el registre civil.  També hem anat a fer el passaport, per el dia 26 anar-lo a buscar. Doncs fins que no hem tingut la sentència en ferm, tot això no s'ha pogut tramitar.

Avui ha estat un dia, molt carregat emocionalment, ens hem connectat amb els de casa per Web, i els hem pogut mostrar en directe el nou membre de la família. Ni ells ni nosaltres no ho oblidarem!

Ha estat una nena molt valenta, encara no l’hem sentit a plorar. És força disciplinada, (veurem lo que dura).

Hem fet 1 hora de camí en cotxe, i no ha dit res, mirava per la finestra tota interessada, per ella tot és nou. Els cotxes, la gent, les noies amb els seus barrets, els gossos, fins hi tot la dutxa la sorprès.

I per nosaltres doncs també, tot és nou, el primer sopar, la primera nit, el primer passeig. etc...

Demà 27, ja agafem l'avió direcció a Moscou, hi haurem de ser fins el dia 1....  Adéu Vladivostok! Ens hem portem el millor de vosaltres.

TOT APUNT PER DEMÀ

ÚLTIMA VISITA

Avui i dimarts passat, han estat els dos dies que l'hem anat a veure. Ella, ara ja ens coneix. I segons ens expliquen quan li posen el mateix vestidet de visites, ja ens espera. Sap que arribem.... Juguem 1 o 2 hores el màxim, intentant aprofitar el temps, rient, jugant i fent bèstieses.... I quan arriba l'hora, sense més ni menys ens despedim amb un PAKA-PAKA, i ella com una noia gran, agafa la seva joguina i s'en va.

Avui hem fet la darrera visita a la Casa Cuna, i el proper dimarts, ( si tot va sobre el previst), recorrerem de nou el camí cap a Artem, veient per darrera vegada els seus paisatges, grisos i tristos, per trobar a la nostra xica, i poder finalment treure-la d'aquelles 4 parets, que han estat el seu únic entorn, el llarg de la seva curta vida.

Serà un viatge a l’esperança, a la nova vida, el final del camí que vam començar fa temps. Perquè a partir del 25 d'octubre, la Júlia passarà a formar part de les nostres vides, per sempre més.

Uns nous colors, uns nous paisatges, uns nous amics, una nova família, ....Uns pares!

Han sigut dies durs, i llargs, hores i hores, d'espera, angoixes, alegries, pors.....Però sembla que arribem el destí. Ara toca esperar 3 dies més. Però que són 3 dies....? 

AVUI FOTOS

Diumenge , 16 Octubre de 2011, ciutat Vladivostok, hora 10.45 am.

Descomptant els 10 dies que hem d'esperar per la sentència en ferm. Força avorrits, com ja he comentat el fet de no poder gairebé caminar, en fa guardar repòs, i moure'm poquet i amb gran dificultat. Ahir vaig sortir a fora el recinte de l'hotel, per tal de guanyar una mica de mobilitat i circulació. Que hi farem les coses no venen sempre com un voldria. Però bé, puc estar contenta, perquè crec que no tinc res trencat.

Des de dijous que no hem anat a veure la nena.  Encara no sabem quin dia i tornarem. Perquè aquí, no tenim gairebé dret a res només a pagar i a callar.

De tota manera penjaré unes fotos perquè us aneu posant en remull, a tots aquells que algun dia us pugui tocar a Vladivostok i els que no perquè més o menys us feu una lleugera idea.

Sala de judici

Badia de Vladivostok

hall de l'hotel Vladivostok

Gate 11 - Moscou a Vladivostok

Menjador Hotel Vladivostok

Imatges ciutat Vladivostok - 1

Imatges ciutat Vladivostok - 2

Habitació Hotel Vladivostok

Port Maritim Vladivostok

Imatges Vladivostok - 3

Imatges Vladivostok -4