Tot i que l’entrada la faig en dissabte, realment això que us explicaré, va ser dimecres passat.
A l’Ecai, que anem nosaltres, no sé, si passa a totes…. Ens fan una xerrada, de “Preparació del primer viatge”.
Així que aquest dimecres, ja ens tens, capa BCN.
Dia 30 de març de 2011, 17 hores:
Hem assistit a una xerrada, que no sé bé com descriure-la. Entre un xic psicològica, un xic informativa, i un xic orientativa.
PSICOLÒGICA: Que sentim; nosaltres, el nen, abans, durant i després de l’adopció.
INFORMATIVA: En quins conceptes pot arribar aquesta adopció, quins passos haurem de passar fins arribar a la sentencia judicial, etc…
ORIENTATIVA: Com ens haurem de comportar per tal d’enfrontar –nos, aquesta nova família que formarem.
En definitiva, em va recordar força el curs que varem fer per el C.I., però des de un altre opinió. De tota manera, en el fons m’agrada assistir-hi, doncs et sents que d’alguna manera fas petites passes en aquest viatge.
PER ACABAR: Després de fer vàries preguntes directe i indirectament, ens van informar, que tenim dos expedients per davant nostre, els quals estan pendents de judici, i els pròxims serem nosaltres.
Així que amb aquesta petita empaita a la nostra moral, vàrem fer el camí de tornada cap a casa.
(P.D.: Vam conèixer, una parella , seguidora del meu blog. Així que per vosaltres Gràcies, espero que també aviat tingueu bones notícies).
Hola, noia! Nosaltres vam signar contracte dimarts i també ens van comentar que hauríem d'assistir a algunes xerrades. Sempre és interessant assistir-hi pel que et puguin aportar i perquè et relaciones amb altres futurs pares i mares adoptius. Ostres, només dos expedients al davant? Genial, no? Ja queda poquet! Una abraçada!
ResponEliminaNena!! això vol dir que ben aviat tindreu assignacio!!! això és fantàstic!!! a nosaltres ens va trucar i ens van dir que haviem de correr que haviem de fer la xerrada i que només teniem una família al davant i que ens podrien trucar en qualsevol moment...ens van trucar al dia següent......jejejjeje
ResponEliminaQue tingueu molta sort i us truquin molt i molt aviat!!!!!!!
Ai! no ho sé!! Jo, ja en tinc moltes ganes, tot i que intento, ser prudent, que voleu que us digui.... És impossible! dies més tranquil.la, dies més nerviosa. I que voleu que us digui, que no sapigueu oi!!!
ResponEliminaEva, moltes felicitats, hem estat seguint els teus comentaris. Estem molt contents per vosaltres.
Sandra, si! com ja he comentat sempre tens la sensació que les coses es mouen!
Gràcies per els vostres comentaris!