29 DE JUNY DE 2011 - 2NA.VISITA

Jardins de la Casa cuna

entrada de la casa

sabates

sala d'espera

sala on estan els nens - menjar a punt

28 de Juny de 2011 - Per sempre més, el primer dia.

Avui, a les 8 del mati i com, ja havíem quedat ens han vingut a buscar a l'hotel per anar a la casa cuna. Queda segons ells a uns 20 minuts, en cotxe. Però la realitat és que hem tardat 1hora llarga de camí.

Sembla ser que durant el 2012, hi haurà una cimera a Vladivostok. I tota la ciutat com les carreteres que l'envolten estan amb obres. Més  aviat diria jo "caos" . Buffff!!! a la tornada , haurem fet unes 2 hores, de cua.

Hem arribat sobre les 9 del matí a la casa cuna. L'aspecte de fora, és una mica llastimós. Una casa d'obra vista ficada entre mig del bosc. Entre que no fa gaire sol i és moll del dia anterior, fa una mica més trista la situació.

Hem entrat a dintre, ens han fet passar amb una sala d'espera, i el poc temps de ser allà, s'ha obert la porta. Una cuidadora, la portava agafada de la mà, amb un vestidet rosa, i amb una cara d'espantada ens ha fet una abraçada.

És una nena molt carinyosa, en tot moment ha buscat que l’abracem. Li hem fet les 1001 tonteries, i a respòs a totes elles. Està per sota pes, i li falta sol. Però  per el demès no té absolutament res de res. De tota manera hem fet moltes i moltes fotos, també vídeos; Però no tinc cap dubte que la nena està totalment bé.

L'hem acompanyat a la sala amb tots els altres nens. (Això m'ha fet una mica de....). Però bé, ja sabem lo que hi ha i sense que se'n doni compte hem marxat.

Demà tornarem.....

FOTOS MOSCOU 26.06.11

CATEDRAL SANT BASILI - PLAÇA ROJA

HOTEL COSMO - MOSCOW

DESDE VLADIVOSTOK -

Avui som 27 de juny de 2011, i per fi hem arribat a Vladivostok. Són 19:40 h. i a Catalunya les 10:40.

Ara plou, i estem el hotel descansant de les 9 hores de vol desde Moscow, i intentant adaptar-nos el nou horari doncs, des de allà són unes 7 hores de diferència.

Varem arribar el dissabte a la tarda-nit a Moscow, i hem fet nit el Hotel Cosmo. És un hotel de 3*, queda força apartat del que podríem considerar el centre (aprox. 9km), al igual que la major part de l'edificació és un hotel de edificació anys 70 encara que amb algunes remodelacions.  N'he vist de molt millors, però no està mal. Esmorzar -dormir, per habitació ens ha costat uns 120 Eu.

Després de fer nit el Hotel, ha vingut el respresentat de l'agencia  a Moscou, i ens ha explicat que feríem aquets dies. Un cop ens hem reunit, hem anat a fer una mica de tourisme, molt molt ràpid doncs no tenim massa temps. Diumenge a la tarda, marxem de l'hotel direcció aeroport, per arribar a Vladivostok. 

Hem arribat a Vladivostok, i ens han vingut a buscar la representant de la regió, juntament amb un traductor i xofer. Ens han portat al ministeri, departament d'educació, on ens han fet signar una sol·licitud per entrar a la casa cuna. Diuen que fins demà dimarts no hi anirem. També ens han fet algunes preguntes, com per què adoptem a Rússia, quans diners guanyem a l'any, i com ho férem per cuidar a la nena. Res anormal!

Seguidament ens han deixat a l'hotel Vladivostok, està a uns 10 minuts, del ministeri. La veritat l'hotel no m'agrada, però només són 3 nits, per altre banda ens ha sortit econòmic 200 Eur. tots els dies esmorzar inclòs. Així que Bueno - bonito i barato, no existeix.

Demà com ja he comentat anirem a l’orfenat, així que ja us aniré explicant....

SOM TOT EMOCIÓ

Ara si, a la recta final per el primer viatge.

Em els nervis a flor de pell, intentem preparar una cosa i un altre. La veritat són molt pocs dies per fer tantes coses.

No sé, si ho he comentat però finalment i degut a la distància que ens separa amb Vladivostok,  viatgem dissabte el matí. Farem nit a Moscow. I diumenge a la tarda, sortirem per fer 9 hores més de viatge i suposem arribarem a Vladivostok, dilluns a la matinada.
La tornada serà el dia 30 d’una tirada, així que no ens passi res perquè crec que el total són 15 hores de vol.

Demà he d’anar a recollir els bitllets, visats, etc...

El dissabte passat varem anar a comprar un parell de joguines per portar-li, si puc més tard us penjo les fotos. Un és un cargol, un joc més didàctic. Fa música, i s’han d’encaixar unes peces.
També vaig comprar-li una nineta petita, que això no crec que li doni utilitat però a mi em feia il·lusió.

El dilluns a la tarda, vaig portar els informes mèdics a la pediatra de la meva ciutat. I tot que no és especialitzada amb adopcions a visitat a tots els que ara som adults de la meva ciutat; així que crec, l’experiència també és un grau. Em va comentar el que tots ja sabem, que la gravem, fem fotos, etc... i després podrem tenir una opinió més definitiva de l’estat de Salut. Doncs com bé amb diu ella, no tenim per què creure tot el que posa i no posa l’informa. En general però l’estat que aparentment té és bo.

Bé, ara doncs, crec que ja fins la tornada, no faré cap més entrada, o potser sí. Depèn del temps que tingui.
I mentres escric aquesta penúltima frase, els nervis, l’emoció, etc... agafant força a la boca del meu estómac i penso: MALETES A PUNT, EL VIATGE PER UNA NOVA VIDA COMENÇA ARA!!!!!

PER FI!

Avui, dia 17 de juny de 2011, és i serà per sempre un dia important en les nostres vides.

En l'emoció reflexada en les nostres mirades, i també continguda, ens han informat que :"PER FI, TENIM ASSIGNACIÓ".

El pròxim 26 de juny, a Vladivostok el 27, ens espera, una "petita", de 19 mesos.

Bé ara un cop dita la gran notícia, us detallo com ha passat el dia:

De fet m'havia llevat com sempre per anar treballar, i res feia pensar que avui podia ser el "dia".

Sobre les onze del matí, quan parlava amb un client, d'allò tant i tant pesat, observava com el meu mòbil anava sonant i la pantalla reflexava el nom de l'ECAI.

A mesura que anava passant l'estona i el mòbil deixava de sonar, i jo seguia parlat amb el client (que igualment no m’assabentava  de res del que em dèia.... però és igual dilluns serà un altre dia) m'anava posant nerviosa i més nerviosa. Que podia ser la trucada? ja sabeu que l'agència, la veritat, lo que són trucades moltes no les fa. Així que havia de ser una força major.....

Encara no sé ben bé com, he trucat sense falta, i després de la presentació personal, em confirmen la Gran notícia.

M'han donat una explicació detallada dels informes mèdics, que també per cert, intentava escoltar, però l’emoció podia em mi. Seguidament m'han comentat que tenien unes fotografies, així que només penjar i poder-me connectar el correu he pogut veure per primera vegada la seva cara.

No us puc descriure que penso, ni sento, perquè ni tant sols ho sé. Emoció, nervis , impaciència, etc...

A partir d'aquí ja us podeu imaginar, fer arribar la nova alegria a tots aquells que m'envolten dia a dia.

Tot fa pensar que anirà bé, hem tingut la gran sort de tenir força informació.

Ens estem fent ja una llista de totes les coses que hem de fer abans del 26, no sé si tindré tant de temps, arriba el pont de Sant Joan, i a la meva ciutat per més emoció les festes del Corpus, on a partir de dimecres tota la ciutat viu exclusivament per la festa. Així que he de dir que realment el que hem queda per preparar-ho tot són 4 dies.

Per tant comença la compta enrere!!!!!!!

PROBLEMES AMB EL BLOG

Al igual que molts de vosaltres, també tinc problemes per deixar algun comentari. Em surt una vegada i un altre al inici cada vegada que vull deixar algun comentari.

Així que mentres no trobi la solució us deixo el mail  per si voleu comentar alguna coseta. fomas@hotmail.com.

I per cert si algú té la solució, ja m'ho direu.....

L'EQUADOR DE L'ANY 2011

Ja estem a mig any.... Ara comença la millor època l'Estiu, els dies més llargs, bon temps (de moment això és un dir, perquè plou dia si, i dia també) vacances i .... M'encanta!

Com ja he comentat en anteriors entrades, de tant en tant vaig fent alguna trucada a l'Ecai, a veure si trec alguna cosa. Però res. L'únic que faig és indignar-me una miqueta més.

De veritat que no m'entra el cap que no puguem saber, res de res. Temps enrere, ens van dir que no teníem cap més família a davant, que els pròxims a fer una nova assignació seriem nosaltres, doncs noi res de res.

El últim dia quan vaig trucar, intentant fer entendre que havia de saber alguna cosa per tal de poder organitzar les vacances amb l'empresa; l'únic que  vaig aconseguir va  ser, que normalment la última setmana de juliol i les dues primeres d'agost  no solia haver-hi assignació. Però en fi, que ells creien que abans d'acabar l'any feríem el primer viatge. La qual cosa vaig "flipar", perquè quan ens van dir la regió que ens tocava, van posar la "coletilla", que en 2,3 o 4 mesos es feia l'assignació.

I bé, quina conclusió en treus, doncs que cada vegada que truques sem treuen de sobre. Ni pregunten,ni s'informen, ni res de res. Per aquest motiu, m’indigno una miqueta més.

De primer vaig pensar que no tornaria a trucar i que ja m’avisarien, però pensant-t’ho fredament, si no ho faig, qui surt perden sóc jo! Així que, marxo al "super" a comprar kilos i kilos de paciència.