Avui, a les 8 del mati i com, ja havíem quedat ens han vingut a buscar a l'hotel per anar a la casa cuna. Queda segons ells a uns 20 minuts, en cotxe. Però la realitat és que hem tardat 1hora llarga de camí.
Sembla ser que durant el 2012, hi haurà una cimera a Vladivostok. I tota la ciutat com les carreteres que l'envolten estan amb obres. Més aviat diria jo "caos" . Buffff!!! a la tornada , haurem fet unes 2 hores, de cua.
Hem arribat sobre les 9 del matí a la casa cuna. L'aspecte de fora, és una mica llastimós. Una casa d'obra vista ficada entre mig del bosc. Entre que no fa gaire sol i és moll del dia anterior, fa una mica més trista la situació.
Hem entrat a dintre, ens han fet passar amb una sala d'espera, i el poc temps de ser allà, s'ha obert la porta. Una cuidadora, la portava agafada de la mà, amb un vestidet rosa, i amb una cara d'espantada ens ha fet una abraçada.
És una nena molt carinyosa, en tot moment ha buscat que l’abracem. Li hem fet les 1001 tonteries, i a respòs a totes elles. Està per sota pes, i li falta sol. Però per el demès no té absolutament res de res. De tota manera hem fet moltes i moltes fotos, també vídeos; Però no tinc cap dubte que la nena està totalment bé.
L'hem acompanyat a la sala amb tots els altres nens. (Això m'ha fet una mica de....). Però bé, ja sabem lo que hi ha i sense que se'n doni compte hem marxat.
Demà tornarem.....
No sabeu com m'alegro que tot hagi anat bé! Que la nena estigui bé i sigui tan carinyosa. Segur que quan sigui aquí recuperarà de pressa aquest pes que li falta i agafarà color. Moltíssimes felicitats, família! I moltes gràcies per explicar la vostra experiència! Muaaa
ResponEliminaFamilia, m'en alegro molt de que hagi anat tant be aquesta primera trobada. Ha de ser molt emocionant, oi? Moltes felicitats i disfruteu-lo al maxim. Esperem les vostres noticies.
ResponElimina