LA TRUCADA ESPERADA

Si! per fi. La Gran trucada que esperem des de  fa  tant de temps ha succeït!  avui:

22 DE SETEMBRE DE 2011, HORA 14:10.....

Ring, ring.......

(Ostres, els ulls hem surten de les òrbites, les mans em tremolen, el cor hem batega molt i molt ràpid, el temps es para , un silenci intrigant....) 

La pantalla del telèfon reflexant. ASEFA, ecai.

(Jo) - Digui'm?

(Ecai) - Buenos días, como va todo?

(Jo) - Hola, que tal! pues la verdad, con muy poca paciéncia, con los nervios a flor de piel...

(Ecai) . Pues, ya te puedes relajar....

(Jo) - Si?

(Ecai) - TENEMOS FECHA DE JUICIO,!!!!!!!!

(...)

Així, ha succeït. El dia 9 d'octubre hem de ser a Vladivostok, el 14 Judici, el 27 tornem a Moscou, el 1 de novembre cap a Catalunya.

Aquestes són les primeres dates, les primeres notícies que tenim.

De moment no us explico res més. És un dia molt especial. Carregat d'emocions. Estic amb un núvol, no puc pensar ni escriure, ni fer res. Tinc els ulls, que contenen les llàgrimes, vull plorar d'alegria, però no puc. Vull riure però tampoc puc. 

Ara espero que arribi el futur pare,  per compartir-ho, encara no ens hem pogut veure, només ens hem sentit, i ser que ell com jo estem molt plens de sensacions, amb moltes ganes d'explicar-nos, i parlar, parlar, fins altes hores de la nit. Parlant del que farem, del que ens espera, etc... Com molts altres dies. Però avui ja fent-ho realitat.

Ara només compartir aquesta gran notícia, amb tots. Sé que també us ajudarà a vosaltres, que això us dóna també una empaita. Perquè els somnis es fan realitats, perquè aquest camí, està realitzant les últims parades abans d'arribar el destí final.

Els dies es fan cada cop més llargs!

El contrari de la tardor en la que entrarem, els dies es fan cada cop més llargs, enlloc de curts.

Dia a dia, mirem el calendari, però els dies no corren; Portem el telèfon al damunt, s’ha convertit en part del nostre cos, però aquest tampoc truca. I així, anem passant dies i dies, sense tenir notícies.

Com ja vaig comentar en l'anterior entrada, m’he tornat el mal son de l’agència; doncs he trucat ja vàries vegades. Però noi res de res. Segons sembla, està el caure, però no poden donar-nos més informació.

Personalment em fa gràcia, el fet que hem diuen que a Rússia, són tant tancats, i que no donen cap informació; i llavors tenen una pàgina amb una base de dades, on surten tots els nens que estan per adoptar o  acolliment ?

http://www.usynovite.ru/

(Us deixo l’enllaç. Heu de posar la regió, en la qual us ha tocat, i l’any de naixement del vostre fill.)

Amb una de tantes i tantes vegades que hem connecto a Internet, intentant trobar informació de Vladivostok, d’adopcions i demès, avui m’he quedat "petrificada". A través de la pàgina que us he esmentat, he arribat a una altre, i d’aquesta a un altre i .... He trobat unes fotografies i un vídeo de la meva xica. Són del desembre de 2010.

No sé que ha passat per el meu cap, ràbia, alegria, tristor... I us preguntareu perquè ? doncs molt senzill, no tinc cap informació des de el dia que la varem deixar. No sabem com està, si s’ha posat malalta, si ha crescut, res de res. Ni tant sols en puc treure l’entrellat de quan seran les dates de judici. Segons l'ECAI, Rússia és hermètica. (I jo m’he de creure que no hi ha un llistat el jutjat dels casos que entren a judici?)

Si? i pengeu informació dels menors, amb vídeos i tot? Només ens van facilitar una fotografia,que medía 10X10; amb quatre ratlles mal escrites del seu estat de salut   i no sabem res més. Però en canvi a milions d’usuaris posem aquesta informació el seu abast?

M’he assabentat a través d’aquesta pàgina, que sembla ser li agrada molt fer gimnàstica, i que té un conillet de peluix, que es el seu preferit. No sé hem sembla molt fort tot plegat!!!! i ja ho sé no hi podem fer res! Les coses són així.

Per altre banda molt contenta, perquè he pogut guardar aquestes fotografies i aquest vídeo com un gran tresor, doncs del passat dels nostres fills no en sabem res, ni tindrem records, per omplir els seus buits, ni respostes a les seves preguntes. Per això hem sembla un gran tresor, un petit record de quan ella just tenia un any.