Orígen

La meva foto
CATALUNYA
Rússia :Les alegries, les inquietuts, les tristeses, les emocions, en fi els sentiments del camí a una Adopció.

22 de set. 2011

LA TRUCADA ESPERADA

Si! per fi. La Gran trucada que esperem des de  fa  tant de temps ha succeït!  avui:

22 DE SETEMBRE DE 2011, HORA 14:10.....

Ring, ring.......

(Ostres, els ulls hem surten de les òrbites, les mans em tremolen, el cor hem batega molt i molt ràpid, el temps es para , un silenci intrigant....) 

La pantalla del telèfon reflexant. ASEFA, ecai.

(Jo) - Digui'm?
(Ecai) - Buenos días, como va todo?
(Jo) - Hola, que tal! pues la verdad, con muy poca paciéncia, con los nervios a flor de piel...
(Ecai) . Pues, ya te puedes relajar....
(Jo) - Si?
(Ecai) - TENEMOS FECHA DE JUICIO,!!!!!!!!
(...)

Així, ha succeït. El dia 9 d'octubre hem de ser a Vladivostok, el 14 Judici, el 27 tornem a Moscou, el 1 de novembre cap a Catalunya.

Aquestes són les primeres dates, les primeres notícies que tenim.

De moment no us explico res més. És un dia molt especial. Carregat d'emocions. Estic amb un núvol, no puc pensar ni escriure, ni fer res. Tinc els ulls, que contenen les llàgrimes, vull plorar d'alegria, però no puc. Vull riure però tampoc puc. 

Ara espero que arribi el futur pare,  per compartir-ho, encara no ens hem pogut veure, només ens hem sentit, i ser que ell com jo estem molt plens de sensacions, amb moltes ganes d'explicar-nos, i parlar, parlar, fins altes hores de la nit. Parlant del que farem, del que ens espera, etc... Com molts altres dies. Però avui ja fent-ho realitat.

Ara només compartir aquesta gran notícia, amb tots. Sé que també us ajudarà a vosaltres, que això us dóna també una empaita. Perquè els somnis es fan realitats, perquè aquest camí, està realitzant les últims parades abans d'arribar el destí final.

11 comentaris:

  1. Ai, Fent cami, wapa... no saps com me n'alegro!!! Quina sort! Aviat la petita serà a casaaa... Moltíssimes felicitaaaaats!
    Nosaltres el dia 8 segurament dormirem a Moscú perquè estarem de tornada, vosaltres potser també, no? Potser ens trobarem!
    Una abraçada gran i gaudiu molt i molt d'aquests moments tan especials!

    ResponElimina
  2. ¡¡Enhorabuena!!me alegro un montón ya tocaba que terminarais vuestro caminito.
    ¡Vaya racha buena que llevamos!vuestros progresos nos animan a los que aún nos queda un largo camino.Disfrutad ese momento irrepetible de consideraros padres.Un besito

    ResponElimina
  3. HO sabia!!!!!! sabia que no podieu esperar molt mes.. enhorabona parella PER FI HA ARRIBAT ES GARN DIA!!!!!!!!!! Estem molt contents.... ara a prepara ho tot es vostre fill vos espera!!!!!!!
    Una abraçada molt forta!!!!!!!! :O):O):O):O):O)

    ResponElimina
  4. Moltes felicitaaaats !!! Ara, a preparar-vos per al viatge, el judici i a tornar amb la vostra princesa per no separar-vos mai més !!
    Pots estar segura que això ens dona molta força per a continuar la nostra lluita.
    Salut !!

    ResponElimina
  5. Pero que bé!!! I tant que es un dia molt especial!!! Només dos setmanetes per acabar de preparar les cosetes i ....ja está!!!
    M'alegro moltissim per vosaltres. Disfruteu d'aquests moments.
    Molts petonets.

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots per els vostres comentaris. I espero que aviat, tots vosaltres aneu teniu notícies. Sandra, tu ja estàs el caure...Nosaltres encara no sabem quan marxem, però ja ho aniré explicant....

    ResponElimina
  7. Enhorabona!!! Això ja està gairebé fet. Últimament als blogs hi ha molt bones noticies i aquesta és excel.lent

    ResponElimina
  8. ¡Muchas Felicidades!, que alegría, estas navidades serán estupendas. Un beso MERCEDES

    ResponElimina
  9. Oh!!! Felicitaaaaats!!!!

    Mentre valtros estareu a Vladivostok, naltros estarem pendents de les dates del nostre judici.... uf!! Pell de gallina d'imaginar-me com estareu i que aviat ho viurem naltros...

    Felicitaaaaaats!!!!!!
    Una abraçada!
    (i que passi ràpid el temps...;^)

    ResponElimina
  10. Gràcies noies. Ja veieu, com ja he comentat el final els desitjos, els somnis es cumpleixen. Centdesitjos, segur que està el caure!!!!!

    ResponElimina
  11. ...Ja estas a la recta final,et queda molt poquet per trobar alló que buscaves. De petita quan començaves a tocar l'acordió, tenies una facilitat innata per tocar música rusa i fins i tot el teu gran mestre t'ho havia dit, més tart sempre deies que el lloc del mon que t'agradaria anar era Moscou. I ja ho veus....aqui trovaràs a la teva petita Júlia. Espero que et vagi molt bé i aviat podeu estar tots tres junts!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina

Seguidors