7,6,5,4,3,2,1 COMPTE ENRRERA

Aquesta setmana, ha fet els 3 mesos, que vam estar a Vladivostok. I, ja estem el compte enrere, a menys d'una setmana vista, tornarem a tenir les maletes a punt, carregades el màxim, de tots els bons desitjos, però aquest cop també d'altres coses. Doncs estarem fins el 1 de novembre. D'entrada això és el que tenim previst.

Referent el viatge gairebé, ho tenim tot lligat. Aquesta setmana baixarem a l'agencia de Viatges, per recollir els passaports, visats, bitllets... i també ens passarem per l'Ecai.

He destinat una habitació de la casa  per preparar tota la roba que ens emportarem... roba i demés. 

La tensió, incrementa a les nostres vides. Nosaltres estem intensament emocionats, preparant-ho tot; però tots els que conviuen amb nosaltres també .

I, ara quan el temps d'espera s'acaba, me’n dono compte dels dubtes que em surten, i les preguntes que em faig. Sabrem, realment canalitzar tots els nostres sentiments, emocions, pensaments, idees, desitjos? ... ( Per  ser uns bons pares)

La veritat, penso amb la por que tindrà en estar sols amb nosaltres la primera vegada, la primera nit.... I nosaltres, sabrem ajudar-la a superar-ho. El seu món, canviarà, nosaltres, el farem canviar. De fet el volem millorar. Espero ho sapiguem fer.

Suposo que en el fons són els nervis del moment. I, quan aquest dissabte agafi l'avió, estic segura que sabrem deixar aquestes pors enrere. 


(Deixo, un video, tocant l'acordió. Aquest instrument que m'ha donat tant, i que sempre, sempre, desde que era una nena, ha format part de mi . Ara més vocacional, que res més, omple els temps d'oci de la meva vida)