Estimats lectors, hem arribat a l’última parada, hem arribat el destí final. Espero que els meus comentaris, els meus sentiments, les meves sensacions, les meves inquietuds…..En fi la meva experiència, us hagi agradat, d’altres que us pugui ajudar si mai passeu per aquesta situació, I per tots aquells que ara hem llegiu I esteu passant per el mateix, ja podeu veure com els somnis, els desitjos es compleixen, tot plegat es fa realitat.
A tots els seguidors:
Seguiré llegint els vostres blocs, I em recordareu la meva experiència, amb les vostres aventures i desventures. Gràcies per els vostres comentaris, per la vostra companyia en el llarg d’aquest temps. En els moments difícils, que n’hi ha! m’heu ajudat; i en els bons que també n’hi ha! m’heu fet més feliç; l per tot això, us portaré en el record. Quan la Júlia sigui més gran i pugui entendre tot això li encanyaré el que hem viscut plegats…. Una abraçada!
Per la Júlia:
Per quan llegeixis, això espero siguis suficientment gran per entendre, la il·lusió d’una parella que ha volgut ser pares. Que el destí, va voler que fóssim pares així, va voler que Rússia - Vladivostok, estiguessis tu. Esperant perquè et vinguéssim a buscar. Tu, buscaves uns pares i nosaltres una filla.
Espero que entenguis que les persones a vegades, no poden triar el camí, les circumstàncies d’uns i d’altres no les podem analitzar. Senzillament, les hem d’entendre. Nosaltres només podem donar gràcies que estiguessis a Vladivostok, esperant.
Ara tu, comences una nova vida. I veuràs que nosaltres un 27 d’octubre de 2011, escollíem un dels dos camins: ARTEM-Vladivostok, i Aeroport direcció a una nova vida, nosaltres ja el vam triar. Ara et toca triar a tu. FENT CAMÍ.
