Efectivament, així començava el nostre procés per aconseguir la IDONEÏTAT, els dies 18 i 19 de juny de 2010, formaríem part d'un grup de persones, en la mateixa situació. Per cert, això té un cost de 1.066,67 euros ha pagar 711,91 €, abans de començar , i 354,76 €, abans de les entrevistes individuals.
L'objectiu és la reflexió i la col·laboració d' aspectes sobre l'adopció. En el nostre cas, hi havia un coordinador, i un treballador social . Es van tocar temes com: les vivències dels nens, les expectatives i els aspectes per facilitar l'adaptació, entre altres....
Hi vàrem estar tot el dia 18 i el matí del 19.
El grup que ens va tocar, ens va fer viure un dia força lleuger. Encara que estones, es pot fer pesat, sempre treus alguna conclusió que possiblement no hi has caigut fins aleshores. Aquest mateix dia, i a ser de fora de Barcelona, ja ens van realitzar la primera entrevista individual; el mes de juliol vàrem realitzar la segona, el setembre la tercera, amb la visita domiciliaria, i l'octubre la quarta i última.
Les entrevistes personals, són amb un treballador social, i un psicòleg.
La primera entrevista, va anar marcada bàsicament per quin motiu havíem decidit adoptar. La segona i tercera, vàrem explicar la vida de cadascun de nosaltres, abans de coneixer-nos. Com era la nostra família, quants germans teniem, quina relació hi teniem, com havia sigut la nostra infància, etc...
La quarta i visita a domicili, venen a veure la vivenda. Que busquen? doncs una habitacle on es pugui viure, i evidentment que sigui apte per viure-hi un nen. Tot i que, aquesta, era la que em fèia més pal, finalment va ser de lo més normal.
I per últim, la vida en comú de parella. Com t'has conegut, que ens agrada o ens desagrada l'un de l'altre, etc...
A veure, haig de dir , que en tot moment els temes es tractaven de forma molt general, sense entrar en detalls i mai ens vàrem sentir intimidats. Encara, que jo, ja m'havia fet la meva pel·lícula personal, i ho vèia com si anés a un judici; passant per un tribunal de comportament. I no!, no és així. Tot i que no deixés de posar-te nerviós, un cop passat tot plegat no n'hi ha per tant.
Ja en la última ens van dir que ferien els informes favorables, per una adopció a Rússia. Un nen de 0 - 3 anys, que en definitiva era el que havíem sol·licitat. Però que l'informa de idoneïtat, havia d'arribar aprovat per el comitè de l'ICAA. Això era 20 d'octubre de 2010.
I aquí estem!!!! Pendents de la bústia a veure si arriba o no el certificat, i com no POSITIU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada