JA SOM A FEBRER....

Avui 30 de gener, ja el tenim a la butxaca.

Encara ens queden alguns mesos d'hivern. On jo visc, els hiverns són llargs... i un xic pesats; per el fred, la neu, les glaçades, etc... I aquest any, no és pas diferent que els altres.

Els diumenges, sovint em llevo tard, anem a fer un cafetó  i dedico el matí de diumenge, a no fer res. A vegades ho allargo fins diumenge a la tarda. Llegeixo, miro la TV, escolto música, o bé toco l'acordió o el piano.

Si, no sé si ho havia dit, que toco l'acordió. És una passió, un forma de viure, un somni, un desig etc...

Ha format part de la meva vida, i la meva personalitat. A vegades penso, que el vincle que tinc amb aquest instrument m'ha portat a escollir Rússia. Com bé sabeu és un instrument molt lligat aquest país.

Algun dia, si m'animo penjaré un "mini vídeo".

Aquest dies he acabat un llibre referent a l'adopció. Us deixo el títol, us pot servir:

ADOPCION Y VINCULO FAMILIAR, de Vinyet Mirabent i Elena Ricart (Edicions Paidós).

És un llibre que pretén fer entendre les diferents reaccions, i sentiments dels nens adoptats. També les situacions que passen les famílies abans, durant i després de l'adopció.

Comentari Personal: Encara que no explica coses noves, doncs  segur n’heu parlat o ho heu escoltat en altres indrets, m'ha servit per pensar en situacions i reaccions que em puc trobar. Penses com reaccionaries , o recordes moments que ja has passat.

Home! llegir un llibre sempre t'enriqueix. Jo us deixo aquest .....

Un pas més, i un de menys. PARADA L’ESPERANÇÀ

Divendres, 14 de gener de 2011, a la ciutat de Barcelona, vàrem signar el contracte amb l’ecai ASEFA.

Després de rebre el certificat de idoneïtat, ens vam posar a treballar, sol·licitant i recollint informació, per tenir tots i cadascuns dels documents que ens van demanar.

Per començar: Partides de naixement, de casament, certificat de propietat,  sol·licitud d’entrada del menor, compromís de seguiment, certificats d’ingressos, còpies de passaports compulsades i com no, les fotografies.

Així que, després de repassar i repassar cada document, i esperant que ho portéssim correcte, ens vam llevar i varem emprendre el camí. Aquesta vegada,  Parada  estació de l’ ESPERANÇA.

Molt il·lusionats varem signar el contracte, i ja seguidament ens varem dirigir el Notari, per què ens legitimes les firmes, i quedar-se tota  la documentació que s’ha de compulsar.

D’aquesta manera la mateixa ECAI, serà la que es preocuparà de fer tots els altres passos. Recollir, traduir i enviar el nostre expedient cap a Moscou.

JA EXPLICARÉ COM SERAN AQUEST PASSOS.

Només sabem que el nostre expedient primer passa per Madrid, i després anirà a Moscou. On estudiaran en quina regió ens volen presentar. Només una.  ESPEREM QUE LA SORT ENS ACOMPANYI, i sigui la regió perfecte. (Ui!!! sembla l’anunci de la loteria de NADAL, jeje… ).

Dir que vaig passar molts nervis,  tot i  que,  vàrem anar fer un bon dinar per celebrar-ho. Ah! casualitat de la vida el dissabte feia 1 any que ens havíem casat, (ho vàrem fer per facilitar el procés, doncs ja fa anys que vivim junts). No vaig dinar res, i  el vespre al arribar a casa, estava com si m’hagués passat un tren per damunt.

Una dada curiosa, la sol·licitud a l’Icaa, la vàrem fer el 11 de maig, i els nostre expedient s’ha preparat 11 de gener del 2011, i està numerat com expedient 1/2011. Doncs en la nostra Ecai, em sigut els primers de l’any!!!!

Molts uns i onzes- Ell sempre em diu que les coses importants li han passat amb dates 11. Serà una casualitat o bé una senyal?

ELS REIS!

Vaig tornant a la rutina, de mica en mica. De fet ja torno a treballar. Estem preparant tots els papers, per el tema de l’expedient, com ja vaig comentar tenim el certificat. "Tela"!! les coses que demanen, no? bé suposo que de mica en mica ho anirem tenint a punt.

Ara, us explico una reacció meva i de la meva parella....

Ahir, vaig anar a comprar alguns petits regals que em faltaven. Per la meva nebodeta, li vaig comprar uns pantalons per anar esquiar, i mira per on es destapa aquí la "caixa de pandora". Entro a la botiga, d’esports, (és d’una antiga companya de cole), estan esperant el seu segon fill.

Bé,  varem estar parlant del seu embaràs, etc.... Evidentment, a mi no em van preguntar per el meu embaràs (també n'estem no psicològicament).

Al sortir, li vaig comentar a la meva parella: Em comprat regals per a tothom, menys per el nostre fill. De sobte em va mirar, i em diu, bé encara no el tenim, més endavant no?

Haig de confessar que em va caure malament. Així que li faig una relatada explicació: Si és clar, però si jo estigues embarassada com la meva companya, segur que una cosa o altre hauríem comprat, etc... (és més llarg, però tampoc cal que ho expliqui tot).

Em va donar la raó, però em vaig quedar amb la sensació que no ho entenia com jo.

Ara hem de fer les fotos de la vivenda, per el tema de l’expedient.

Doncs de l’habitació del nen tot i que la tinc moblada, doncs és una habitació individual força nova, i l’aprofitaré fent algunes modificacions; encara no està adaptada per un petit.

Per ganes ja ho feria,   És normal, no?  Doncs, ell em diu que fins que no sàpiga +- la seva edat no ho he de fer . Té part de raó, però jo també.

Així que vaig acabar la conversa, dient-li:  Nosaltres mateixos som els que fem les diferències. 

Ara bé entre nosaltres, i que no em sent ell:

També és cert que penso, que és tant el temps que portem esperant ser pares, que segur dono importància a coses que en el fons no la tenen.