Vaig tornant a la rutina, de mica en mica. De fet ja torno a treballar. Estem preparant tots els papers, per el tema de l’expedient, com ja vaig comentar tenim el certificat. "Tela"!! les coses que demanen, no? bé suposo que de mica en mica ho anirem tenint a punt.
Ara, us explico una reacció meva i de la meva parella....
Ahir, vaig anar a comprar alguns petits regals que em faltaven. Per la meva nebodeta, li vaig comprar uns pantalons per anar esquiar, i mira per on es destapa aquí la "caixa de pandora". Entro a la botiga, d’esports, (és d’una antiga companya de cole), estan esperant el seu segon fill.
Bé, varem estar parlant del seu embaràs, etc.... Evidentment, a mi no em van preguntar per el meu embaràs (també n'estem no psicològicament).
Al sortir, li vaig comentar a la meva parella: Em comprat regals per a tothom, menys per el nostre fill. De sobte em va mirar, i em diu, bé encara no el tenim, més endavant no?
Haig de confessar que em va caure malament. Així que li faig una relatada explicació: Si és clar, però si jo estigues embarassada com la meva companya, segur que una cosa o altre hauríem comprat, etc... (és més llarg, però tampoc cal que ho expliqui tot).
Em va donar la raó, però em vaig quedar amb la sensació que no ho entenia com jo.
Ara hem de fer les fotos de la vivenda, per el tema de l’expedient.
Doncs de l’habitació del nen tot i que la tinc moblada, doncs és una habitació individual força nova, i l’aprofitaré fent algunes modificacions; encara no està adaptada per un petit.
Per ganes ja ho feria, És normal, no? Doncs, ell em diu que fins que no sàpiga +- la seva edat no ho he de fer . Té part de raó, però jo també.
Així que vaig acabar la conversa, dient-li: Nosaltres mateixos som els que fem les diferències.
Ara bé entre nosaltres, i que no em sent ell:
També és cert que penso, que és tant el temps que portem esperant ser pares, que segur dono importància a coses que en el fons no la tenen.
Te entiendo perfectamente . A mi me pasa mas o menos lo mismo . Aunque tengo que decirte que al principio de la experiencia todo parece mucho mas intenso . Yo , este año , lo he pasado bastante mal en las fiestas familiares , puesto que yo ya se que nuestro hijo esta en este mundo y no puede pasar estos dias tan bonitos con todos por culpa de los malditos papeles y esas cosas. Pues cada vez que recordaba a mi niño en la casa cuna... venga llorar ... y claro la familia no lo entiende . Te dicen , venga mujer si no le conoces que mas te da . No le conozco, claro que no!!!! , las embarazadas tampoco y no por ello dejan de quererlo esos 9 meses no? . Nada , somos un poco unas incomprendidas jajajjajaja. Saludos !!!
ResponEliminaGrácias Elisenda, por tu apoyo!
ResponEliminaHola guapa, jo si que t'entenc, i tant!!!! Et confeso que jo si que he comprat un petit detallet pel nostre futur petit@, pero aixo us ho explicaré al meu blog, jejeje... Lo de l'habitació nosaltre hem decidit no fer-ne res fins que tinguem alguna dada i així podeu personalitzar més, peró sempre pots anar mirant cosetes i pensant si es nen la pintaré tal i es nena en tal color, o si es petit ho possaré aixi,... i aixi mantenim la ment ocupada. Es una llarga espera. Que vagi molt bé demà la signatura del contracte!!!
ResponElimina