28,29,30... Ara just fa un mes. Que ens vam conèixer. Sovint, mirem les fotos que varem fer o els vídeos que vam gravar. I així, intentem que el temps no ens passi factura. I em dono compte de coses que quan estava allà, em van passar per alt. Suposo per els nervis, l’emoció del moment, no vaig captar totes les seves reaccions, i ara va bé. Doncs amb tranquil·litat, des de la distància, analitzo, en certa manera el seu comportament, intentant fer-me una idea del seu caràcter.
Per altre banda, em venen imatges a la memòria, coses que van quedar-me el inconscient, i ara les recordo.
Els paisatges de Vladivostok, des de l’avió, quan marxàvem amb certa buidor; Els últims kilòmetres deixant enrere l’orfenat tots dos assentats els seients darrera del cotxe; Quan la vaig entregar a la seva cuidadora, l’ultima mirada; Els silencis baixant les escales i deixant-la enrere. En fi records....que no oblidaré, i que només aquells que hi passem podem entendre. Doncs al igual que es tractés d' una pel·lícula, on ara n’ets espectador, recordes tot el que has passat fins arribar aquí.
Intentem portar-ho bé, és una situació complicada, dies més bons, on ho veus color de rosa, i penso ja ha passat tant... i només ens queda... I d’altres que dubto si arribarem el final. Però bé suposo que com tothom.
Després de preparar la paperassa, altre vegada, i tenir-ho tot enviat, hem començat a preparar l’habitació, i a comprar algunes coses. A vegades, penso que potser hem precipito, per si no anés bé; que en fería de tot el que he comprat? Però per altre banda, no puc pas esperar a l’últim dia per comprar tot el que necessita. No sé és complicat!
Per el que fa a les amistats, coneguts i família, que dir? No sé! tothom està superentusiamat. I cada cosa que fem o compro, és com una anècdota en les nostres vides. La veritat, no hagués pensat que tothom estaria tant entregat. Però m’encanta, veure la il·lusió, en que tots ens impliquem.
I bé, la setmana pròxima, ja és la última que treballo! i després 3 setmanetes de vacances... Menys mal! perquè les necessito amb urgència.
Hola maca, doncs jo penso que feu molt ben fet.
ResponEliminaAra, en aquesta darrera i dura espera, és el moment per ser positius, preparar l'habitació, comprar robeta, joguines, contes, gots de plàstic de coloraines...totes les coses que la vostra petitona necessitarà (és nena oi?).
No et precipites.
I és clar que arribareu al final!!!! què t'ho pot impedir??? hi ha alguna cosa que us ho pugui impedir??????segur que no....
No us preocupeu per coses que passen cada 1000 casos com que la família reclamés la criatura...no té sentit!!! et preocupes per si et cau un test pel cap cada vegada que surts de casa???? oi que no???
Manteniu la il.lusió!!! i és clar que hi han dies dolents!!! i dies pitjors!!!! però sempre torna a sortir el sol.
Disfruteu molt aquestes vacances!!!!!!
Molts petons família!!
tens problemes al bloc...s'ha perdut el comentariq ue t'he dedicat....a veure si ara puc enviar-te això...un petò i panims preciosa!!!
ResponEliminaGràcies Eva, suposo que he rebut els dos correos, a vegades però si que hem dóna problemas. Deixo el mail, per si cas fomas@hotmail.com!
ResponEliminaTens tota la raó, en la majoria de coses no hi donem tantes voltes i ara, em això em deixo porta per mals pensaments. Gràcies una vegada més per els teus ànims. I si és una nena! "JÚLIA"