SOM TOT EMOCIÓ

Ara si, a la recta final per el primer viatge.

Em els nervis a flor de pell, intentem preparar una cosa i un altre. La veritat són molt pocs dies per fer tantes coses.

No sé, si ho he comentat però finalment i degut a la distància que ens separa amb Vladivostok,  viatgem dissabte el matí. Farem nit a Moscow. I diumenge a la tarda, sortirem per fer 9 hores més de viatge i suposem arribarem a Vladivostok, dilluns a la matinada.
La tornada serà el dia 30 d’una tirada, així que no ens passi res perquè crec que el total són 15 hores de vol.

Demà he d’anar a recollir els bitllets, visats, etc...

El dissabte passat varem anar a comprar un parell de joguines per portar-li, si puc més tard us penjo les fotos. Un és un cargol, un joc més didàctic. Fa música, i s’han d’encaixar unes peces.
També vaig comprar-li una nineta petita, que això no crec que li doni utilitat però a mi em feia il·lusió.

El dilluns a la tarda, vaig portar els informes mèdics a la pediatra de la meva ciutat. I tot que no és especialitzada amb adopcions a visitat a tots els que ara som adults de la meva ciutat; així que crec, l’experiència també és un grau. Em va comentar el que tots ja sabem, que la gravem, fem fotos, etc... i després podrem tenir una opinió més definitiva de l’estat de Salut. Doncs com bé amb diu ella, no tenim per què creure tot el que posa i no posa l’informa. En general però l’estat que aparentment té és bo.

Bé, ara doncs, crec que ja fins la tornada, no faré cap més entrada, o potser sí. Depèn del temps que tingui.
I mentres escric aquesta penúltima frase, els nervis, l’emoció, etc... agafant força a la boca del meu estómac i penso: MALETES A PUNT, EL VIATGE PER UNA NOVA VIDA COMENÇA ARA!!!!!

PER FI!

Avui, dia 17 de juny de 2011, és i serà per sempre un dia important en les nostres vides.

En l'emoció reflexada en les nostres mirades, i també continguda, ens han informat que :"PER FI, TENIM ASSIGNACIÓ".

El pròxim 26 de juny, a Vladivostok el 27, ens espera, una "petita", de 19 mesos.

Bé ara un cop dita la gran notícia, us detallo com ha passat el dia:

De fet m'havia llevat com sempre per anar treballar, i res feia pensar que avui podia ser el "dia".

Sobre les onze del matí, quan parlava amb un client, d'allò tant i tant pesat, observava com el meu mòbil anava sonant i la pantalla reflexava el nom de l'ECAI.

A mesura que anava passant l'estona i el mòbil deixava de sonar, i jo seguia parlat amb el client (que igualment no m’assabentava  de res del que em dèia.... però és igual dilluns serà un altre dia) m'anava posant nerviosa i més nerviosa. Que podia ser la trucada? ja sabeu que l'agència, la veritat, lo que són trucades moltes no les fa. Així que havia de ser una força major.....

Encara no sé ben bé com, he trucat sense falta, i després de la presentació personal, em confirmen la Gran notícia.

M'han donat una explicació detallada dels informes mèdics, que també per cert, intentava escoltar, però l’emoció podia em mi. Seguidament m'han comentat que tenien unes fotografies, així que només penjar i poder-me connectar el correu he pogut veure per primera vegada la seva cara.

No us puc descriure que penso, ni sento, perquè ni tant sols ho sé. Emoció, nervis , impaciència, etc...

A partir d'aquí ja us podeu imaginar, fer arribar la nova alegria a tots aquells que m'envolten dia a dia.

Tot fa pensar que anirà bé, hem tingut la gran sort de tenir força informació.

Ens estem fent ja una llista de totes les coses que hem de fer abans del 26, no sé si tindré tant de temps, arriba el pont de Sant Joan, i a la meva ciutat per més emoció les festes del Corpus, on a partir de dimecres tota la ciutat viu exclusivament per la festa. Així que he de dir que realment el que hem queda per preparar-ho tot són 4 dies.

Per tant comença la compta enrere!!!!!!!

PROBLEMES AMB EL BLOG

Al igual que molts de vosaltres, també tinc problemes per deixar algun comentari. Em surt una vegada i un altre al inici cada vegada que vull deixar algun comentari.

Així que mentres no trobi la solució us deixo el mail  per si voleu comentar alguna coseta. fomas@hotmail.com.

I per cert si algú té la solució, ja m'ho direu.....

L'EQUADOR DE L'ANY 2011

Ja estem a mig any.... Ara comença la millor època l'Estiu, els dies més llargs, bon temps (de moment això és un dir, perquè plou dia si, i dia també) vacances i .... M'encanta!

Com ja he comentat en anteriors entrades, de tant en tant vaig fent alguna trucada a l'Ecai, a veure si trec alguna cosa. Però res. L'únic que faig és indignar-me una miqueta més.

De veritat que no m'entra el cap que no puguem saber, res de res. Temps enrere, ens van dir que no teníem cap més família a davant, que els pròxims a fer una nova assignació seriem nosaltres, doncs noi res de res.

El últim dia quan vaig trucar, intentant fer entendre que havia de saber alguna cosa per tal de poder organitzar les vacances amb l'empresa; l'únic que  vaig aconseguir va  ser, que normalment la última setmana de juliol i les dues primeres d'agost  no solia haver-hi assignació. Però en fi, que ells creien que abans d'acabar l'any feríem el primer viatge. La qual cosa vaig "flipar", perquè quan ens van dir la regió que ens tocava, van posar la "coletilla", que en 2,3 o 4 mesos es feia l'assignació.

I bé, quina conclusió en treus, doncs que cada vegada que truques sem treuen de sobre. Ni pregunten,ni s'informen, ni res de res. Per aquest motiu, m’indigno una miqueta més.

De primer vaig pensar que no tornaria a trucar i que ja m’avisarien, però pensant-t’ho fredament, si no ho faig, qui surt perden sóc jo! Així que, marxo al "super" a comprar kilos i kilos de paciència.

I ja som a MAIG

I, com aquell que no vol la cosa, passant els dies, i ja som a Maig.


Tot i haver fet una trucadeta la setmana passada a l'Ecai, no tenim cap notícia. Res de res! en qualsevol moment ens poden trucar. O això és el que ens diuen. Però res de res. No sé si ens farem pesats o no,  però intento trucar de tant en tant. Doncs per la distància que ens separa amb l'ECAI, no mi puc passar, però ho faig per telèfon. No sé, si tothom ho fa així o no, però com ho haig de fer si vull saber quelcom?

Però malgrat tot, novetats? ni una!

Això si, estic de canvis, arreglant la roba dels armaris, i fent lloc per quan sigui el moment de posar l'habitació  apunt per quan arribi el "xic". Doncs és una habitació amb varies portes d'armari, i tenia roba de la temporada d'estiu. I ara, doncs ja la vaig buidant i intento posar el meu armari, però noi, no sé com m'ho faig, roba que no em poso i la vaig guardant. Per què les faré aquestes coses?

Aprofitant doncs que cel.lebro arriba el bon temps i estem de canvis, també aquesta petita variació a la presentació del meu blog. Espero us agradi.

ABRIL I PASQUA!!!

Ja som a Setmana santa! Podem dir que són les vacances de Pasqua.  Tot i que he de treballar fins dimecres, aquest inclòs.

De canvis la veritat, ni un!

La setmana passada vaig enviar un mail, a la ECAI, a veure si ens explicaven alguna cosa nova, i també per què recordin el nostre expedient!. Però, finalment  vaig acabar  trucant; doncs la veritat,  van passar de mi olímpicament, i no van contestar el mail.

El resultat va ser el mateix, doncs pràcticament no en varen dir res de nou.

Únicament, i aquí us explico, això:

Diuen que tenim 2 expedients per davant nostre, pendents de judici.

 (Això ja ens ho van dir el dia que vam anar per sentir la xerrada sobre la preparació del primer viatge). 

Però, que un d’aquest,  ja va a judici, passat Setmana Santa.

Així que tota contenta vaig preguntar: Si en el moment que un expedient es resolia, entrava el pròxim? En van contestar que  no tenia perquè ser així. Que podien anar totalment per separat.

Doncs digueu-me vosaltres, que m’importa a mi que em diguin que tinc 2 expedients per davant si després això no té res a veure amb el nostre?

Són maneres de mortiguar la nostra impaciència.

En definitiva i la conclusió que en trec, n’és una . Segur que no tenen gaire informació, i la que tenen possiblement ens la facin arribar en compte gotes.

Així que de  veritat, us en diré una:  i  és que seguim esperant a l’andana de l’estació CATALUNYA - VLADIVOSTOK.

P.D.: Sense maletes de moment, jejeje!

CURS DE PREPARACIÓ PRIMER VIATGE

Tot i que l’entrada la faig en dissabte, realment això que us explicaré, va ser dimecres passat.

A l’Ecai, que anem nosaltres, no sé, si passa a totes…. Ens fan una xerrada, de “Preparació del primer  viatge”.

Així que aquest dimecres, ja ens tens,  capa BCN.

Dia 30 de març de 2011, 17 hores:

Hem assistit a una xerrada, que no sé bé com descriure-la. Entre un xic psicològica, un xic informativa, i un xic orientativa.

PSICOLÒGICA: Que sentim; nosaltres, el nen, abans, durant i després de l’adopció.

INFORMATIVA: En quins conceptes pot arribar aquesta adopció, quins passos haurem de passar fins arribar a la sentencia judicial, etc…

ORIENTATIVA: Com ens haurem de comportar per tal d’enfrontar –nos,  aquesta nova família que formarem.

En definitiva, em va recordar força el curs que varem fer  per el C.I., però des de un altre opinió. De tota manera, en el fons m’agrada assistir-hi, doncs et sents que d’alguna manera fas petites passes en aquest  viatge.

PER ACABAR: Després de fer vàries preguntes directe i indirectament, ens van informar, que tenim dos expedients per davant nostre,  els quals estan pendents de judici, i els pròxims serem nosaltres. 

Així que amb aquesta petita empaita a la nostra moral,  vàrem fer el camí de tornada cap a casa.

(P.D.: Vam conèixer, una parella , seguidora del meu blog. Així que per vosaltres Gràcies, espero que també aviat tingueu bones notícies).