SETENCIA DE JUDICI.

Avui finalment, més contents que mai, hem sentit el veredicte provisional Som Pares Oficialment.

Aquesta migdia, a les 15 hores, ens hem presentat davant del jutge. Jo personalment, m'ho havia agafat com un tràmit més. Però a mesura que avançava el judici, m'he adonat que realment podrien dir-nos que no. I m'he anat posant més nerviosa.

El judici ha durat 1.15h aproximadament: Assistents; la jutgessa, la fiscal, l'assistent social representant la casa cuna, la nostra traductora, i nosaltres dos.

Les preguntes de tot tipus, en el nostre cas han fet més preguntes a ell que no pas a mi. El tipus, doncs, com pensàvem cuidar-la , quina educació li donaríem, com la castigaríem, si tindríem economia per solventar la seva salut, com combinaríem feina i nena, si teníem constància de les enfermetats que tenia, si sabíem alguna cosa del seu passat...etc.

I després de tot aquest interrogatori, ens han fet esperar 5 minuts a fora la sala, per tornar entrar i dir-nos que el veredicte era favorable i que hauríem d'esperar 10 dies per tenir la sentència ferma.

Així que aquest vespre ho celebrarem (dintre de les limitacions que tenim per culpa del meu peu); ens haurem de quedar a l'hotel a sopar. Però bé, quan siguem tots 3, ja ho farem millor.

DEMÀ JUDICI !

Avui, estem a dijous. Hem pogut veure la nena 3 dies (segons contracte), a partir d’ara cada visita a la casa cuna ens costarà 150 €. Està molt espavilada, i xerra alguna paraula, i moltes d'altres que no entenem. La veritat fa molt riure. Ens renya a tots dos aixecant un dit i no se pas que diu. Li encanta la música, li posem el mòbil, se'l posa a l'orella i va ballant oblidant-se de tots nosaltres.

Demà està previst que anem a judici a les 15 h de la tarda. Esperem vagi tot bé!!! Ens hem reunit amb la traductora que tindrem el judici, i més o menys ens ha explicat quin tipus de preguntes ens faran. Així que ja explicaré quines són, i com ha anat.

Ahir vam tenir de passar altre vegada per una inspecció mèdica, nosaltres ja portàvem els anal.lissis i les radiografies, com ja vaig comentar amb altres entrades; però ens van fer 4  preguntes i ens van mirar la pressió total per cobrar-nos 750 €,  els molt bandarres.

I ara estic discutint amb l'ECAI, a veure que coi és això. Doncs ja els havíem pagat. I, ara m’he trobat aquí amb això que ni tant sols m’havien  avisat que els havia de pagar.

També hem  tingut de fer unes fotos per el passaport de la nena i fins hi tot això m'han fet pagar ...10 €. Us prometo que aquesta ECAI - Barcelona, m'acaba la paciència per moments....

AH! i com que no n'hi ha prou, ahir va,  i baixant unes escales vaig caure. I porto una trompada el peu, que no vulgueu pas saber. De fet estic segura que m'he fet un esquinç. El tinc molt botit i Super negre. Gairebé no el  poso a terra. Així que només he  anat a l’orfenat, com he pogut , amb cotxe es clar, i tornar a l'hotel, em repòs absolut.

De fet les coses, quan no ets a prop dels teus, i a casa teva es veuen més negres.

Per el que fa la nena però estem molt contents. La veritat només tinc ganes d'acabar i poder marxar tots 3 capa casa.

VLADIVOSTOK DE NOU.

Així és, aquest matí, hem aterrat de nou a les terres de Vladivostok.

Avanç d'arribar aquí, que voleu que digui, han estat dies de molts nervis, emocions, etc... Ja us ho podeu imaginar.

Però bé ara això, ja ha quedat enrere, a Catalunya! I per fi, som a Vladivostok altre vegada.

Vam marxar el dissabte, a les 11 de la nit, i hem arribat avui dilluns, hora catalana les 5 de la matinada aproximadament.

Tot anat sobre el previst. Vam aterrar a Moscou, el diumenge a la matinada i varem agafar el vol a les 8 del vespre. Hem passat unes hores a l'hotel Atlanta, a prop de l'aeroport.

La veritat ens ha anat força bé, doncs teníem d'esperar unes 14 hores així que no quedava d'altre.

Aquí, ja fa fresqueta, però es resisteix bé. De moment no us puc explicar gaire res més. Demà està previst que anem a la Casa cuna, i també a una revisió mèdica. Per tant ja us aniré explicant.

Deixo l'enllaç de l'hotel, està a uns 15 minuts de l'aeroport, i els trasllats són gratuits;  I el millor que pots estar-hi per hores. No tens perquè deixar l'habitació abans de les 12.  "Useday"
http://www.atlantahotel.ru

7,6,5,4,3,2,1 COMPTE ENRRERA

Aquesta setmana, ha fet els 3 mesos, que vam estar a Vladivostok. I, ja estem el compte enrere, a menys d'una setmana vista, tornarem a tenir les maletes a punt, carregades el màxim, de tots els bons desitjos, però aquest cop també d'altres coses. Doncs estarem fins el 1 de novembre. D'entrada això és el que tenim previst.

Referent el viatge gairebé, ho tenim tot lligat. Aquesta setmana baixarem a l'agencia de Viatges, per recollir els passaports, visats, bitllets... i també ens passarem per l'Ecai.

He destinat una habitació de la casa  per preparar tota la roba que ens emportarem... roba i demés. 

La tensió, incrementa a les nostres vides. Nosaltres estem intensament emocionats, preparant-ho tot; però tots els que conviuen amb nosaltres també .

I, ara quan el temps d'espera s'acaba, me’n dono compte dels dubtes que em surten, i les preguntes que em faig. Sabrem, realment canalitzar tots els nostres sentiments, emocions, pensaments, idees, desitjos? ... ( Per  ser uns bons pares)

La veritat, penso amb la por que tindrà en estar sols amb nosaltres la primera vegada, la primera nit.... I nosaltres, sabrem ajudar-la a superar-ho. El seu món, canviarà, nosaltres, el farem canviar. De fet el volem millorar. Espero ho sapiguem fer.

Suposo que en el fons són els nervis del moment. I, quan aquest dissabte agafi l'avió, estic segura que sabrem deixar aquestes pors enrere. 


(Deixo, un video, tocant l'acordió. Aquest instrument que m'ha donat tant, i que sempre, sempre, desde que era una nena, ha format part de mi . Ara més vocacional, que res més, omple els temps d'oci de la meva vida)

LA TRUCADA ESPERADA

Si! per fi. La Gran trucada que esperem des de  fa  tant de temps ha succeït!  avui:

22 DE SETEMBRE DE 2011, HORA 14:10.....

Ring, ring.......

(Ostres, els ulls hem surten de les òrbites, les mans em tremolen, el cor hem batega molt i molt ràpid, el temps es para , un silenci intrigant....) 

La pantalla del telèfon reflexant. ASEFA, ecai.

(Jo) - Digui'm?

(Ecai) - Buenos días, como va todo?

(Jo) - Hola, que tal! pues la verdad, con muy poca paciéncia, con los nervios a flor de piel...

(Ecai) . Pues, ya te puedes relajar....

(Jo) - Si?

(Ecai) - TENEMOS FECHA DE JUICIO,!!!!!!!!

(...)

Així, ha succeït. El dia 9 d'octubre hem de ser a Vladivostok, el 14 Judici, el 27 tornem a Moscou, el 1 de novembre cap a Catalunya.

Aquestes són les primeres dates, les primeres notícies que tenim.

De moment no us explico res més. És un dia molt especial. Carregat d'emocions. Estic amb un núvol, no puc pensar ni escriure, ni fer res. Tinc els ulls, que contenen les llàgrimes, vull plorar d'alegria, però no puc. Vull riure però tampoc puc. 

Ara espero que arribi el futur pare,  per compartir-ho, encara no ens hem pogut veure, només ens hem sentit, i ser que ell com jo estem molt plens de sensacions, amb moltes ganes d'explicar-nos, i parlar, parlar, fins altes hores de la nit. Parlant del que farem, del que ens espera, etc... Com molts altres dies. Però avui ja fent-ho realitat.

Ara només compartir aquesta gran notícia, amb tots. Sé que també us ajudarà a vosaltres, que això us dóna també una empaita. Perquè els somnis es fan realitats, perquè aquest camí, està realitzant les últims parades abans d'arribar el destí final.

Els dies es fan cada cop més llargs!

El contrari de la tardor en la que entrarem, els dies es fan cada cop més llargs, enlloc de curts.

Dia a dia, mirem el calendari, però els dies no corren; Portem el telèfon al damunt, s’ha convertit en part del nostre cos, però aquest tampoc truca. I així, anem passant dies i dies, sense tenir notícies.

Com ja vaig comentar en l'anterior entrada, m’he tornat el mal son de l’agència; doncs he trucat ja vàries vegades. Però noi res de res. Segons sembla, està el caure, però no poden donar-nos més informació.

Personalment em fa gràcia, el fet que hem diuen que a Rússia, són tant tancats, i que no donen cap informació; i llavors tenen una pàgina amb una base de dades, on surten tots els nens que estan per adoptar o  acolliment ?

http://www.usynovite.ru/

(Us deixo l’enllaç. Heu de posar la regió, en la qual us ha tocat, i l’any de naixement del vostre fill.)

Amb una de tantes i tantes vegades que hem connecto a Internet, intentant trobar informació de Vladivostok, d’adopcions i demès, avui m’he quedat "petrificada". A través de la pàgina que us he esmentat, he arribat a una altre, i d’aquesta a un altre i .... He trobat unes fotografies i un vídeo de la meva xica. Són del desembre de 2010.

No sé que ha passat per el meu cap, ràbia, alegria, tristor... I us preguntareu perquè ? doncs molt senzill, no tinc cap informació des de el dia que la varem deixar. No sabem com està, si s’ha posat malalta, si ha crescut, res de res. Ni tant sols en puc treure l’entrellat de quan seran les dates de judici. Segons l'ECAI, Rússia és hermètica. (I jo m’he de creure que no hi ha un llistat el jutjat dels casos que entren a judici?)

Si? i pengeu informació dels menors, amb vídeos i tot? Només ens van facilitar una fotografia,que medía 10X10; amb quatre ratlles mal escrites del seu estat de salut   i no sabem res més. Però en canvi a milions d’usuaris posem aquesta informació el seu abast?

M’he assabentat a través d’aquesta pàgina, que sembla ser li agrada molt fer gimnàstica, i que té un conillet de peluix, que es el seu preferit. No sé hem sembla molt fort tot plegat!!!! i ja ho sé no hi podem fer res! Les coses són així.

Per altre banda molt contenta, perquè he pogut guardar aquestes fotografies i aquest vídeo com un gran tresor, doncs del passat dels nostres fills no en sabem res, ni tindrem records, per omplir els seus buits, ni respostes a les seves preguntes. Per això hem sembla un gran tresor, un petit record de quan ella just tenia un any.

JA HAN PASSAT DOS MESOS

I com aquell que no vol la cosa, ja ens hem pol·lït un altre mes. Agost, el mes que per a mi el considero, mes de  vacances. Però també com aquell que no vol la cosa, ja he tornat a treballar!.

De moment notícies ni una, tot segueix igual, documentació enviada, sembla ser! Però no sabem  res de res. Així que si fem cas allò que es diu,  no tenir notícies també és senyal de bones notícies.

Durant aquest mes hem estat comprant algunes cosetes, sense passar-nos! Però bé, encara que mai deixo de tenir por, per si tot plegat no arribes a bon destí, no podem pas esperar a última hora per fer les compres.

La nostra agència ha estat de Vacances, i ahir va tornar a treballar, i jo com un "corcó", ja vaig trucar per veure com estaven les coses. I en fi, de fet ja ho sabia . Perquè suposadament m’haurien avisat no? Però bé jo, que generalment amb el meu dia a dia no vaig a darrera de ningú, amb això m’he combertit amb la ombra de l’agència, i espereu, per què encara  seré molt més pesada. Quan vem marxar de Vladivostok, la representat ens va dir que tardaríem uns 3 mesos com a màxim, així que ja han passat 2 mesos; jo diria que podríem començar a saber alguna coseta no? 
Fins aquí  l’entrada d’agost. El meu repte per aquest setembre, convertir-me amb el mal son de l’agència, fins tenir noticies!

P.D.: Avui, encenem l’espelma per iluminar el camí, el destí, d'en Gerard!!!!!. (Per vosaltres Eva)