DESDE MOSCOU

Bé, des de que havíem arribat a Moscou, no havia fet cap entrada. Així que aquí van quatre línees dels dies a Moscou.

Vam arribar el dijous el migdia hora de Moscou, per nosaltres des de Vladivostok, les 8 del vespre. (Ara intentem cambiar horaris, perquè són 7 hores que tenim de Vladivostok a Moscou, de diferència.).

Ahir, divendres. Vam anar a portar els papers el Consolat i fins dilluns el matí no els tindran. Després no sé a on els porten i finalment dimarts el matí, els recollirem. El xòfer-representant a Moscou, ens vindrà a buscar el dimarts a les 4 de la tarda, i llavors siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Cap a Casa falta gent! oeoeoeoeoeoeoeooe!!!!!

Amb la Júlia, ja hem començat a tenir alguna que d'altre topada, ens ensenya ja les dents!! Vull dir el seu caràcter. També té tota la raó del món a tenir les seves estones... Canvis d'horaris, 9 Hores de viatge a l'avió, (de les quals només en va dormir una,... ni us explico), no ens coneix, idiomes estranys, cares noves, ara un hotel, ara un altre, tot és nou! I, com ja podeu imaginar això no és fàcil, ni per ella, ni per nosaltres. Des de  casa, en el nostre territori, espero poder-la ajudar molt més en tots aquets canvis.

Però tot i així val  la pena.... Ja ha començat agafar color de cara, riu molt, i es desperta fent-nos un pilot d'abraçades! A dir alguna paraula, i inclòs entendre alguna de les 1001, tonteries que li fem.

A Moscou, tot plegat es veu d'un altre color, serà perquè el hotel està molt millor (Hotel Cosmos), que a Vladivosotk, serà perquè parlen Inglés, ( tot i que el meu és d'anar  per casa, ho faig molt millor que el rus, òbviament). Està clar, és una gran capital. Serà perquè ja només ens queden 3 dies i arribem el final d'aquest llarg camí. Serà perquè Rússia fent camí, està fent les últimes entrades perquè està a punt d'arribar a l'última estació......

Benvinguda a Casa!

Encara, que no som a casa, ni tan sols el nostre país, avui per nosaltres és la Benvinguda a Casa.

25 D'OCTUBRE DE 2011, la Júlia, deixa enrere una vida, ARTEM, per començar-ne una de nova.

Aquesta vegada hem baixat, les escales de la casa cuna, sense mirar enrere, perquè no hi deixàvem res. Només un passat, que quedarà entre el vell record d'aquells que la van cuidar i ella mateixa. Però, per nosaltres tot i que no podíem donar vots d'alegria (jeje, per el peu es clar!), marxem més contents que mai. HO HEM ACONSEGUIT,

El matí, abans d'anar-la a buscar, hem tingut de fer alguns tràmits, passar per el notari, immigració,  i el registre civil.  També hem anat a fer el passaport, per el dia 26 anar-lo a buscar. Doncs fins que no hem tingut la sentència en ferm, tot això no s'ha pogut tramitar.

Avui ha estat un dia, molt carregat emocionalment, ens hem connectat amb els de casa per Web, i els hem pogut mostrar en directe el nou membre de la família. Ni ells ni nosaltres no ho oblidarem!

Ha estat una nena molt valenta, encara no l’hem sentit a plorar. És força disciplinada, (veurem lo que dura).

Hem fet 1 hora de camí en cotxe, i no ha dit res, mirava per la finestra tota interessada, per ella tot és nou. Els cotxes, la gent, les noies amb els seus barrets, els gossos, fins hi tot la dutxa la sorprès.

I per nosaltres doncs també, tot és nou, el primer sopar, la primera nit, el primer passeig. etc...

Demà 27, ja agafem l'avió direcció a Moscou, hi haurem de ser fins el dia 1....  Adéu Vladivostok! Ens hem portem el millor de vosaltres.

TOT APUNT PER DEMÀ

ÚLTIMA VISITA

Avui i dimarts passat, han estat els dos dies que l'hem anat a veure. Ella, ara ja ens coneix. I segons ens expliquen quan li posen el mateix vestidet de visites, ja ens espera. Sap que arribem.... Juguem 1 o 2 hores el màxim, intentant aprofitar el temps, rient, jugant i fent bèstieses.... I quan arriba l'hora, sense més ni menys ens despedim amb un PAKA-PAKA, i ella com una noia gran, agafa la seva joguina i s'en va.

Avui hem fet la darrera visita a la Casa Cuna, i el proper dimarts, ( si tot va sobre el previst), recorrerem de nou el camí cap a Artem, veient per darrera vegada els seus paisatges, grisos i tristos, per trobar a la nostra xica, i poder finalment treure-la d'aquelles 4 parets, que han estat el seu únic entorn, el llarg de la seva curta vida.

Serà un viatge a l’esperança, a la nova vida, el final del camí que vam començar fa temps. Perquè a partir del 25 d'octubre, la Júlia passarà a formar part de les nostres vides, per sempre més.

Uns nous colors, uns nous paisatges, uns nous amics, una nova família, ....Uns pares!

Han sigut dies durs, i llargs, hores i hores, d'espera, angoixes, alegries, pors.....Però sembla que arribem el destí. Ara toca esperar 3 dies més. Però que són 3 dies....? 

AVUI FOTOS

Diumenge , 16 Octubre de 2011, ciutat Vladivostok, hora 10.45 am.

Descomptant els 10 dies que hem d'esperar per la sentència en ferm. Força avorrits, com ja he comentat el fet de no poder gairebé caminar, en fa guardar repòs, i moure'm poquet i amb gran dificultat. Ahir vaig sortir a fora el recinte de l'hotel, per tal de guanyar una mica de mobilitat i circulació. Que hi farem les coses no venen sempre com un voldria. Però bé, puc estar contenta, perquè crec que no tinc res trencat.

Des de dijous que no hem anat a veure la nena.  Encara no sabem quin dia i tornarem. Perquè aquí, no tenim gairebé dret a res només a pagar i a callar.

De tota manera penjaré unes fotos perquè us aneu posant en remull, a tots aquells que algun dia us pugui tocar a Vladivostok i els que no perquè més o menys us feu una lleugera idea.

Sala de judici

Badia de Vladivostok

hall de l'hotel Vladivostok

Gate 11 - Moscou a Vladivostok

Menjador Hotel Vladivostok

Imatges ciutat Vladivostok - 1

Imatges ciutat Vladivostok - 2

Habitació Hotel Vladivostok

Port Maritim Vladivostok

Imatges Vladivostok - 3

Imatges Vladivostok -4

SETENCIA DE JUDICI.

Avui finalment, més contents que mai, hem sentit el veredicte provisional Som Pares Oficialment.

Aquesta migdia, a les 15 hores, ens hem presentat davant del jutge. Jo personalment, m'ho havia agafat com un tràmit més. Però a mesura que avançava el judici, m'he adonat que realment podrien dir-nos que no. I m'he anat posant més nerviosa.

El judici ha durat 1.15h aproximadament: Assistents; la jutgessa, la fiscal, l'assistent social representant la casa cuna, la nostra traductora, i nosaltres dos.

Les preguntes de tot tipus, en el nostre cas han fet més preguntes a ell que no pas a mi. El tipus, doncs, com pensàvem cuidar-la , quina educació li donaríem, com la castigaríem, si tindríem economia per solventar la seva salut, com combinaríem feina i nena, si teníem constància de les enfermetats que tenia, si sabíem alguna cosa del seu passat...etc.

I després de tot aquest interrogatori, ens han fet esperar 5 minuts a fora la sala, per tornar entrar i dir-nos que el veredicte era favorable i que hauríem d'esperar 10 dies per tenir la sentència ferma.

Així que aquest vespre ho celebrarem (dintre de les limitacions que tenim per culpa del meu peu); ens haurem de quedar a l'hotel a sopar. Però bé, quan siguem tots 3, ja ho farem millor.

DEMÀ JUDICI !

Avui, estem a dijous. Hem pogut veure la nena 3 dies (segons contracte), a partir d’ara cada visita a la casa cuna ens costarà 150 €. Està molt espavilada, i xerra alguna paraula, i moltes d'altres que no entenem. La veritat fa molt riure. Ens renya a tots dos aixecant un dit i no se pas que diu. Li encanta la música, li posem el mòbil, se'l posa a l'orella i va ballant oblidant-se de tots nosaltres.

Demà està previst que anem a judici a les 15 h de la tarda. Esperem vagi tot bé!!! Ens hem reunit amb la traductora que tindrem el judici, i més o menys ens ha explicat quin tipus de preguntes ens faran. Així que ja explicaré quines són, i com ha anat.

Ahir vam tenir de passar altre vegada per una inspecció mèdica, nosaltres ja portàvem els anal.lissis i les radiografies, com ja vaig comentar amb altres entrades; però ens van fer 4  preguntes i ens van mirar la pressió total per cobrar-nos 750 €,  els molt bandarres.

I ara estic discutint amb l'ECAI, a veure que coi és això. Doncs ja els havíem pagat. I, ara m’he trobat aquí amb això que ni tant sols m’havien  avisat que els havia de pagar.

També hem  tingut de fer unes fotos per el passaport de la nena i fins hi tot això m'han fet pagar ...10 €. Us prometo que aquesta ECAI - Barcelona, m'acaba la paciència per moments....

AH! i com que no n'hi ha prou, ahir va,  i baixant unes escales vaig caure. I porto una trompada el peu, que no vulgueu pas saber. De fet estic segura que m'he fet un esquinç. El tinc molt botit i Super negre. Gairebé no el  poso a terra. Així que només he  anat a l’orfenat, com he pogut , amb cotxe es clar, i tornar a l'hotel, em repòs absolut.

De fet les coses, quan no ets a prop dels teus, i a casa teva es veuen més negres.

Per el que fa la nena però estem molt contents. La veritat només tinc ganes d'acabar i poder marxar tots 3 capa casa.

VLADIVOSTOK DE NOU.

Així és, aquest matí, hem aterrat de nou a les terres de Vladivostok.

Avanç d'arribar aquí, que voleu que digui, han estat dies de molts nervis, emocions, etc... Ja us ho podeu imaginar.

Però bé ara això, ja ha quedat enrere, a Catalunya! I per fi, som a Vladivostok altre vegada.

Vam marxar el dissabte, a les 11 de la nit, i hem arribat avui dilluns, hora catalana les 5 de la matinada aproximadament.

Tot anat sobre el previst. Vam aterrar a Moscou, el diumenge a la matinada i varem agafar el vol a les 8 del vespre. Hem passat unes hores a l'hotel Atlanta, a prop de l'aeroport.

La veritat ens ha anat força bé, doncs teníem d'esperar unes 14 hores així que no quedava d'altre.

Aquí, ja fa fresqueta, però es resisteix bé. De moment no us puc explicar gaire res més. Demà està previst que anem a la Casa cuna, i també a una revisió mèdica. Per tant ja us aniré explicant.

Deixo l'enllaç de l'hotel, està a uns 15 minuts de l'aeroport, i els trasllats són gratuits;  I el millor que pots estar-hi per hores. No tens perquè deixar l'habitació abans de les 12.  "Useday"
http://www.atlantahotel.ru

7,6,5,4,3,2,1 COMPTE ENRRERA

Aquesta setmana, ha fet els 3 mesos, que vam estar a Vladivostok. I, ja estem el compte enrere, a menys d'una setmana vista, tornarem a tenir les maletes a punt, carregades el màxim, de tots els bons desitjos, però aquest cop també d'altres coses. Doncs estarem fins el 1 de novembre. D'entrada això és el que tenim previst.

Referent el viatge gairebé, ho tenim tot lligat. Aquesta setmana baixarem a l'agencia de Viatges, per recollir els passaports, visats, bitllets... i també ens passarem per l'Ecai.

He destinat una habitació de la casa  per preparar tota la roba que ens emportarem... roba i demés. 

La tensió, incrementa a les nostres vides. Nosaltres estem intensament emocionats, preparant-ho tot; però tots els que conviuen amb nosaltres també .

I, ara quan el temps d'espera s'acaba, me’n dono compte dels dubtes que em surten, i les preguntes que em faig. Sabrem, realment canalitzar tots els nostres sentiments, emocions, pensaments, idees, desitjos? ... ( Per  ser uns bons pares)

La veritat, penso amb la por que tindrà en estar sols amb nosaltres la primera vegada, la primera nit.... I nosaltres, sabrem ajudar-la a superar-ho. El seu món, canviarà, nosaltres, el farem canviar. De fet el volem millorar. Espero ho sapiguem fer.

Suposo que en el fons són els nervis del moment. I, quan aquest dissabte agafi l'avió, estic segura que sabrem deixar aquestes pors enrere. 


(Deixo, un video, tocant l'acordió. Aquest instrument que m'ha donat tant, i que sempre, sempre, desde que era una nena, ha format part de mi . Ara més vocacional, que res més, omple els temps d'oci de la meva vida)