CURS DE PREPARACIÓ PRIMER VIATGE

Tot i que l’entrada la faig en dissabte, realment això que us explicaré, va ser dimecres passat.

A l’Ecai, que anem nosaltres, no sé, si passa a totes…. Ens fan una xerrada, de “Preparació del primer  viatge”.

Així que aquest dimecres, ja ens tens,  capa BCN.

Dia 30 de març de 2011, 17 hores:

Hem assistit a una xerrada, que no sé bé com descriure-la. Entre un xic psicològica, un xic informativa, i un xic orientativa.

PSICOLÒGICA: Que sentim; nosaltres, el nen, abans, durant i després de l’adopció.

INFORMATIVA: En quins conceptes pot arribar aquesta adopció, quins passos haurem de passar fins arribar a la sentencia judicial, etc…

ORIENTATIVA: Com ens haurem de comportar per tal d’enfrontar –nos,  aquesta nova família que formarem.

En definitiva, em va recordar força el curs que varem fer  per el C.I., però des de un altre opinió. De tota manera, en el fons m’agrada assistir-hi, doncs et sents que d’alguna manera fas petites passes en aquest  viatge.

PER ACABAR: Després de fer vàries preguntes directe i indirectament, ens van informar, que tenim dos expedients per davant nostre,  els quals estan pendents de judici, i els pròxims serem nosaltres. 

Així que amb aquesta petita empaita a la nostra moral,  vàrem fer el camí de tornada cap a casa.

(P.D.: Vam conèixer, una parella , seguidora del meu blog. Així que per vosaltres Gràcies, espero que també aviat tingueu bones notícies).

UNA PEDRA EN EL CAMI.

Com bé he titulat el blog "FENT CAMÍ", i fent paròdia el tren de la vida....Avui m’he llevat amb la notícia, que el tren que enllaça Terrassa- Manresa, ha tingut un accident. Ha trobat una pedra de grans dimensions i a topat amb ella.

Bé, avui, el tren que varem agafar destí ADOPCIÓ, també es troba amb un greu accident. Vladivostok, està a 800 km. de la central nuclear, que en aquests moments desenes de persones lluiten per què no explosio-n'hi al Japó. Com bé sabeu aquest país està vivint una situació de "caos", terratrèmols, tsunami, i ara pendents de les fuga, i explosió nuclear.

He parlat, amb l'Ecai, de la situació en que ens trobem, de moment em diuen que no hi ha cap perill.

Que voleu que us digui, tots sabem el dany que pot ocasionar si explosiones la central, i si no ho fa? les pèrdues que està tenint en aquest moment....? He llegit en diferents mitjans de comunicació que Vladivostok, a augmentat amb un grau el nivell de radiació en l’aire.

Els danys en la salut que pot ocasionar la anel·lació d’aquest aire, no vull ni pensar-hi....!

De moment, hem decidit esperar a veure que passa en aquest dies. Esperar que es solucioni ràpid. Del cas contrari no ho sé; canviar de regió, o... No sé, no sé,  problemes segur!

JA TENIM REGIO.

Dijous, 17 de febrer de 2011, rebo un mail, on m'informen des de l'ECAI, que els papers ja han sortit de Madrid, i van direcció a Rússia.

Dies enrere havia parlat amb l'Ecai, i em varen dir que fins que no arribaven a Moscou, no ens dirien la regió.

Així que CONTENTA, un pas més. Ara havíem d'esperar uns dies i sabríem el destí que ens hauria tocat.

Divendres, el matí. Em connecto com sempre el correu electrònic, i mira tu per on, sense pensar-ho, allà estava la notícia; el nostre futur destí, si tot va bé.VLADIVOSTOK.

Ràpidament vaig ubicar-ho el mapa, doncs, francament ni idea d'on era.

UFFFFFFFFFFF! que lluny. Allà on el món s'acaba, on ja no hi ha res més. On mai hauria pensat que ens podria tocar, on mai havia passat per el meu cap que podria anar. Allà ens espera el nostre futur. El nostre destí. La última parada del nostre camí.


Ara esperar que tot vagi bé. No tinc ni idea de res, ni quina mitja de temps hi ha, ni com estan els orfenats, ni els nens, ni res de res.....

NOMES SEGUEIXO FENT CAMÍ.

BARCELONA - MADRID

No he pogut resistir més!!!!

Dilluns 31 de gener de 2011, vaig rebre un mail, de l'ecai. El nostre expedient surt direcció cap a Madrid. (També posava que havia de pagar les despeses de notari que en aquest cas pujaven uns 900 €).

Suposo que aquest és realment el motiu per el qual ens informen que l’expedient ja surt. Bé comentaris a part...

Tornant el tema:

Com que ja han passat 10 dies, he trucat a l'Ecai, a veure com estava el nostre expedient. Si havia sortit cap a Rússia etc...

Resposta: Le han informado de algun cambio?

****!!!!!mmm??¿??¿?¿?

Que cambio? Si estic trucant per informar-me,  és que no m’han dit res no? (he pensat) però realment he respost que ningú m’havia dit res.

Resposta: Ah! pues cuando haya un cambio la informaremos?

Ah!!! muy bien ! eso espero, Buenos días.

Tenint en compte el cost elevat de tot plegat, serà una sort que les trucades telefòniques em surtin tant econòmiques.

Ja sé que esteu pensant, home només han passat 10 dies... I si teniu raó, però noi, em varen dir que en 10 dies això ja estava. A més,  no he de donar tantes explicacions per preguntar com tinc el meu tema. Que a fi de comptes, jo faig tot el que hem diuen, pago lo que diuen i no m’han donen ni una d’explicació,  no?  Doncs per despenjar un telèfon no passa res, Digo yo! no?

Reflexionant....

Sóc una persona impulsiva, i poc  pacient, això és cert. Però estic esparverada, veient la paciència que estic tenint amb aquest tema.

Des de el primer moment, he tingut la sensació, amb aquesta Ecai; que seran, o així ho espero, totalment professionals; però poc donats a donar explicacions.

I mira tu per on, no sé jo la poca o molta paciència que tindré amb aquest tema. Per què,  és cert que si no hi ha informació, no n’hi ha! però respostes inadequades no les vull sentir, i tenir la sensació que em tractin de pesada, tampoc.

A l'Ecai i he anat 2 dies, un per conèixer-nos i l’altre per signar. Trucades, crec que és la primera ....

Ja us dic jo que si he de baixar expressament a Barcelona per aclarir punts...

No ho veieu així,? quin és el seu servei,  si no?

JA SOM A FEBRER....

Avui 30 de gener, ja el tenim a la butxaca.

Encara ens queden alguns mesos d'hivern. On jo visc, els hiverns són llargs... i un xic pesats; per el fred, la neu, les glaçades, etc... I aquest any, no és pas diferent que els altres.

Els diumenges, sovint em llevo tard, anem a fer un cafetó  i dedico el matí de diumenge, a no fer res. A vegades ho allargo fins diumenge a la tarda. Llegeixo, miro la TV, escolto música, o bé toco l'acordió o el piano.

Si, no sé si ho havia dit, que toco l'acordió. És una passió, un forma de viure, un somni, un desig etc...

Ha format part de la meva vida, i la meva personalitat. A vegades penso, que el vincle que tinc amb aquest instrument m'ha portat a escollir Rússia. Com bé sabeu és un instrument molt lligat aquest país.

Algun dia, si m'animo penjaré un "mini vídeo".

Aquest dies he acabat un llibre referent a l'adopció. Us deixo el títol, us pot servir:

ADOPCION Y VINCULO FAMILIAR, de Vinyet Mirabent i Elena Ricart (Edicions Paidós).

És un llibre que pretén fer entendre les diferents reaccions, i sentiments dels nens adoptats. També les situacions que passen les famílies abans, durant i després de l'adopció.

Comentari Personal: Encara que no explica coses noves, doncs  segur n’heu parlat o ho heu escoltat en altres indrets, m'ha servit per pensar en situacions i reaccions que em puc trobar. Penses com reaccionaries , o recordes moments que ja has passat.

Home! llegir un llibre sempre t'enriqueix. Jo us deixo aquest .....

Un pas més, i un de menys. PARADA L’ESPERANÇÀ

Divendres, 14 de gener de 2011, a la ciutat de Barcelona, vàrem signar el contracte amb l’ecai ASEFA.

Després de rebre el certificat de idoneïtat, ens vam posar a treballar, sol·licitant i recollint informació, per tenir tots i cadascuns dels documents que ens van demanar.

Per començar: Partides de naixement, de casament, certificat de propietat,  sol·licitud d’entrada del menor, compromís de seguiment, certificats d’ingressos, còpies de passaports compulsades i com no, les fotografies.

Així que, després de repassar i repassar cada document, i esperant que ho portéssim correcte, ens vam llevar i varem emprendre el camí. Aquesta vegada,  Parada  estació de l’ ESPERANÇA.

Molt il·lusionats varem signar el contracte, i ja seguidament ens varem dirigir el Notari, per què ens legitimes les firmes, i quedar-se tota  la documentació que s’ha de compulsar.

D’aquesta manera la mateixa ECAI, serà la que es preocuparà de fer tots els altres passos. Recollir, traduir i enviar el nostre expedient cap a Moscou.

JA EXPLICARÉ COM SERAN AQUEST PASSOS.

Només sabem que el nostre expedient primer passa per Madrid, i després anirà a Moscou. On estudiaran en quina regió ens volen presentar. Només una.  ESPEREM QUE LA SORT ENS ACOMPANYI, i sigui la regió perfecte. (Ui!!! sembla l’anunci de la loteria de NADAL, jeje… ).

Dir que vaig passar molts nervis,  tot i  que,  vàrem anar fer un bon dinar per celebrar-ho. Ah! casualitat de la vida el dissabte feia 1 any que ens havíem casat, (ho vàrem fer per facilitar el procés, doncs ja fa anys que vivim junts). No vaig dinar res, i  el vespre al arribar a casa, estava com si m’hagués passat un tren per damunt.

Una dada curiosa, la sol·licitud a l’Icaa, la vàrem fer el 11 de maig, i els nostre expedient s’ha preparat 11 de gener del 2011, i està numerat com expedient 1/2011. Doncs en la nostra Ecai, em sigut els primers de l’any!!!!

Molts uns i onzes- Ell sempre em diu que les coses importants li han passat amb dates 11. Serà una casualitat o bé una senyal?

ELS REIS!

Vaig tornant a la rutina, de mica en mica. De fet ja torno a treballar. Estem preparant tots els papers, per el tema de l’expedient, com ja vaig comentar tenim el certificat. "Tela"!! les coses que demanen, no? bé suposo que de mica en mica ho anirem tenint a punt.

Ara, us explico una reacció meva i de la meva parella....

Ahir, vaig anar a comprar alguns petits regals que em faltaven. Per la meva nebodeta, li vaig comprar uns pantalons per anar esquiar, i mira per on es destapa aquí la "caixa de pandora". Entro a la botiga, d’esports, (és d’una antiga companya de cole), estan esperant el seu segon fill.

Bé,  varem estar parlant del seu embaràs, etc.... Evidentment, a mi no em van preguntar per el meu embaràs (també n'estem no psicològicament).

Al sortir, li vaig comentar a la meva parella: Em comprat regals per a tothom, menys per el nostre fill. De sobte em va mirar, i em diu, bé encara no el tenim, més endavant no?

Haig de confessar que em va caure malament. Així que li faig una relatada explicació: Si és clar, però si jo estigues embarassada com la meva companya, segur que una cosa o altre hauríem comprat, etc... (és més llarg, però tampoc cal que ho expliqui tot).

Em va donar la raó, però em vaig quedar amb la sensació que no ho entenia com jo.

Ara hem de fer les fotos de la vivenda, per el tema de l’expedient.

Doncs de l’habitació del nen tot i que la tinc moblada, doncs és una habitació individual força nova, i l’aprofitaré fent algunes modificacions; encara no està adaptada per un petit.

Per ganes ja ho feria,   És normal, no?  Doncs, ell em diu que fins que no sàpiga +- la seva edat no ho he de fer . Té part de raó, però jo també.

Així que vaig acabar la conversa, dient-li:  Nosaltres mateixos som els que fem les diferències. 

Ara bé entre nosaltres, i que no em sent ell:

També és cert que penso, que és tant el temps que portem esperant ser pares, que segur dono importància a coses que en el fons no la tenen.