DESTI FINAL: ÚLTIMA PARADA

Estimats lectors, hem arribat a l’última parada, hem arribat el destí final. Espero que els meus comentaris, els meus sentiments, les meves sensacions, les meves inquietuds…..En fi la meva experiència, us hagi agradat, d’altres que us pugui ajudar si mai passeu per aquesta situació, I per tots aquells que ara hem llegiu I esteu passant per el  mateix, ja podeu veure com els somnis, els desitjos es compleixen, tot plegat es fa realitat.

A tots els seguidors:

Seguiré llegint els vostres blocs, I em recordareu la meva experiència, amb les vostres aventures i desventures. Gràcies per els vostres comentaris, per la vostra companyia en el llarg d’aquest temps. En els moments difícils, que n’hi ha! m’heu ajudat; i en els bons que també n’hi ha! m’heu fet més feliç; l per tot això,  us portaré en el record.  Quan la Júlia sigui més gran i pugui entendre tot això li encanyaré el que hem viscut plegats…. Una abraçada!

Per  la Júlia:

Per quan llegeixis, això espero siguis suficientment gran per entendre, la il·lusió d’una parella que ha volgut ser pares. Que el destí, va voler que fóssim pares així, va voler que Rússia -  Vladivostok, estiguessis tu. Esperant perquè et vinguéssim a buscar. Tu, buscaves uns pares i nosaltres una filla.

Espero que entenguis que les persones a vegades, no poden triar el camí, les circumstàncies d’uns i d’altres no les podem analitzar. Senzillament, les hem d’entendre. Nosaltres només podem donar gràcies que estiguessis a Vladivostok, esperant.

Ara tu, comences una nova vida. I veuràs que nosaltres un  27 d’octubre de 2011, escollíem un dels  dos camins:  ARTEM-Vladivostok, i Aeroport direcció a una nova vida, nosaltres ja el vam triar. Ara et toca triar a tu. FENT CAMÍ.

Avui, nosaltres cap a casa!

DESDE MOSCOU

Bé, des de que havíem arribat a Moscou, no havia fet cap entrada. Així que aquí van quatre línees dels dies a Moscou.

Vam arribar el dijous el migdia hora de Moscou, per nosaltres des de Vladivostok, les 8 del vespre. (Ara intentem cambiar horaris, perquè són 7 hores que tenim de Vladivostok a Moscou, de diferència.).

Ahir, divendres. Vam anar a portar els papers el Consolat i fins dilluns el matí no els tindran. Després no sé a on els porten i finalment dimarts el matí, els recollirem. El xòfer-representant a Moscou, ens vindrà a buscar el dimarts a les 4 de la tarda, i llavors siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Cap a Casa falta gent! oeoeoeoeoeoeoeooe!!!!!

Amb la Júlia, ja hem començat a tenir alguna que d'altre topada, ens ensenya ja les dents!! Vull dir el seu caràcter. També té tota la raó del món a tenir les seves estones... Canvis d'horaris, 9 Hores de viatge a l'avió, (de les quals només en va dormir una,... ni us explico), no ens coneix, idiomes estranys, cares noves, ara un hotel, ara un altre, tot és nou! I, com ja podeu imaginar això no és fàcil, ni per ella, ni per nosaltres. Des de  casa, en el nostre territori, espero poder-la ajudar molt més en tots aquets canvis.

Però tot i així val  la pena.... Ja ha començat agafar color de cara, riu molt, i es desperta fent-nos un pilot d'abraçades! A dir alguna paraula, i inclòs entendre alguna de les 1001, tonteries que li fem.

A Moscou, tot plegat es veu d'un altre color, serà perquè el hotel està molt millor (Hotel Cosmos), que a Vladivosotk, serà perquè parlen Inglés, ( tot i que el meu és d'anar  per casa, ho faig molt millor que el rus, òbviament). Està clar, és una gran capital. Serà perquè ja només ens queden 3 dies i arribem el final d'aquest llarg camí. Serà perquè Rússia fent camí, està fent les últimes entrades perquè està a punt d'arribar a l'última estació......

Benvinguda a Casa!

Encara, que no som a casa, ni tan sols el nostre país, avui per nosaltres és la Benvinguda a Casa.

25 D'OCTUBRE DE 2011, la Júlia, deixa enrere una vida, ARTEM, per començar-ne una de nova.

Aquesta vegada hem baixat, les escales de la casa cuna, sense mirar enrere, perquè no hi deixàvem res. Només un passat, que quedarà entre el vell record d'aquells que la van cuidar i ella mateixa. Però, per nosaltres tot i que no podíem donar vots d'alegria (jeje, per el peu es clar!), marxem més contents que mai. HO HEM ACONSEGUIT,

El matí, abans d'anar-la a buscar, hem tingut de fer alguns tràmits, passar per el notari, immigració,  i el registre civil.  També hem anat a fer el passaport, per el dia 26 anar-lo a buscar. Doncs fins que no hem tingut la sentència en ferm, tot això no s'ha pogut tramitar.

Avui ha estat un dia, molt carregat emocionalment, ens hem connectat amb els de casa per Web, i els hem pogut mostrar en directe el nou membre de la família. Ni ells ni nosaltres no ho oblidarem!

Ha estat una nena molt valenta, encara no l’hem sentit a plorar. És força disciplinada, (veurem lo que dura).

Hem fet 1 hora de camí en cotxe, i no ha dit res, mirava per la finestra tota interessada, per ella tot és nou. Els cotxes, la gent, les noies amb els seus barrets, els gossos, fins hi tot la dutxa la sorprès.

I per nosaltres doncs també, tot és nou, el primer sopar, la primera nit, el primer passeig. etc...

Demà 27, ja agafem l'avió direcció a Moscou, hi haurem de ser fins el dia 1....  Adéu Vladivostok! Ens hem portem el millor de vosaltres.

TOT APUNT PER DEMÀ

ÚLTIMA VISITA

Avui i dimarts passat, han estat els dos dies que l'hem anat a veure. Ella, ara ja ens coneix. I segons ens expliquen quan li posen el mateix vestidet de visites, ja ens espera. Sap que arribem.... Juguem 1 o 2 hores el màxim, intentant aprofitar el temps, rient, jugant i fent bèstieses.... I quan arriba l'hora, sense més ni menys ens despedim amb un PAKA-PAKA, i ella com una noia gran, agafa la seva joguina i s'en va.

Avui hem fet la darrera visita a la Casa Cuna, i el proper dimarts, ( si tot va sobre el previst), recorrerem de nou el camí cap a Artem, veient per darrera vegada els seus paisatges, grisos i tristos, per trobar a la nostra xica, i poder finalment treure-la d'aquelles 4 parets, que han estat el seu únic entorn, el llarg de la seva curta vida.

Serà un viatge a l’esperança, a la nova vida, el final del camí que vam començar fa temps. Perquè a partir del 25 d'octubre, la Júlia passarà a formar part de les nostres vides, per sempre més.

Uns nous colors, uns nous paisatges, uns nous amics, una nova família, ....Uns pares!

Han sigut dies durs, i llargs, hores i hores, d'espera, angoixes, alegries, pors.....Però sembla que arribem el destí. Ara toca esperar 3 dies més. Però que són 3 dies....? 

AVUI FOTOS

Diumenge , 16 Octubre de 2011, ciutat Vladivostok, hora 10.45 am.

Descomptant els 10 dies que hem d'esperar per la sentència en ferm. Força avorrits, com ja he comentat el fet de no poder gairebé caminar, en fa guardar repòs, i moure'm poquet i amb gran dificultat. Ahir vaig sortir a fora el recinte de l'hotel, per tal de guanyar una mica de mobilitat i circulació. Que hi farem les coses no venen sempre com un voldria. Però bé, puc estar contenta, perquè crec que no tinc res trencat.

Des de dijous que no hem anat a veure la nena.  Encara no sabem quin dia i tornarem. Perquè aquí, no tenim gairebé dret a res només a pagar i a callar.

De tota manera penjaré unes fotos perquè us aneu posant en remull, a tots aquells que algun dia us pugui tocar a Vladivostok i els que no perquè més o menys us feu una lleugera idea.

Sala de judici

Badia de Vladivostok

hall de l'hotel Vladivostok

Gate 11 - Moscou a Vladivostok

Menjador Hotel Vladivostok

Imatges ciutat Vladivostok - 1

Imatges ciutat Vladivostok - 2

Habitació Hotel Vladivostok

Port Maritim Vladivostok

Imatges Vladivostok - 3

Imatges Vladivostok -4

SETENCIA DE JUDICI.

Avui finalment, més contents que mai, hem sentit el veredicte provisional Som Pares Oficialment.

Aquesta migdia, a les 15 hores, ens hem presentat davant del jutge. Jo personalment, m'ho havia agafat com un tràmit més. Però a mesura que avançava el judici, m'he adonat que realment podrien dir-nos que no. I m'he anat posant més nerviosa.

El judici ha durat 1.15h aproximadament: Assistents; la jutgessa, la fiscal, l'assistent social representant la casa cuna, la nostra traductora, i nosaltres dos.

Les preguntes de tot tipus, en el nostre cas han fet més preguntes a ell que no pas a mi. El tipus, doncs, com pensàvem cuidar-la , quina educació li donaríem, com la castigaríem, si tindríem economia per solventar la seva salut, com combinaríem feina i nena, si teníem constància de les enfermetats que tenia, si sabíem alguna cosa del seu passat...etc.

I després de tot aquest interrogatori, ens han fet esperar 5 minuts a fora la sala, per tornar entrar i dir-nos que el veredicte era favorable i que hauríem d'esperar 10 dies per tenir la sentència ferma.

Així que aquest vespre ho celebrarem (dintre de les limitacions que tenim per culpa del meu peu); ens haurem de quedar a l'hotel a sopar. Però bé, quan siguem tots 3, ja ho farem millor.

DEMÀ JUDICI !

Avui, estem a dijous. Hem pogut veure la nena 3 dies (segons contracte), a partir d’ara cada visita a la casa cuna ens costarà 150 €. Està molt espavilada, i xerra alguna paraula, i moltes d'altres que no entenem. La veritat fa molt riure. Ens renya a tots dos aixecant un dit i no se pas que diu. Li encanta la música, li posem el mòbil, se'l posa a l'orella i va ballant oblidant-se de tots nosaltres.

Demà està previst que anem a judici a les 15 h de la tarda. Esperem vagi tot bé!!! Ens hem reunit amb la traductora que tindrem el judici, i més o menys ens ha explicat quin tipus de preguntes ens faran. Així que ja explicaré quines són, i com ha anat.

Ahir vam tenir de passar altre vegada per una inspecció mèdica, nosaltres ja portàvem els anal.lissis i les radiografies, com ja vaig comentar amb altres entrades; però ens van fer 4  preguntes i ens van mirar la pressió total per cobrar-nos 750 €,  els molt bandarres.

I ara estic discutint amb l'ECAI, a veure que coi és això. Doncs ja els havíem pagat. I, ara m’he trobat aquí amb això que ni tant sols m’havien  avisat que els havia de pagar.

També hem  tingut de fer unes fotos per el passaport de la nena i fins hi tot això m'han fet pagar ...10 €. Us prometo que aquesta ECAI - Barcelona, m'acaba la paciència per moments....

AH! i com que no n'hi ha prou, ahir va,  i baixant unes escales vaig caure. I porto una trompada el peu, que no vulgueu pas saber. De fet estic segura que m'he fet un esquinç. El tinc molt botit i Super negre. Gairebé no el  poso a terra. Així que només he  anat a l’orfenat, com he pogut , amb cotxe es clar, i tornar a l'hotel, em repòs absolut.

De fet les coses, quan no ets a prop dels teus, i a casa teva es veuen més negres.

Per el que fa la nena però estem molt contents. La veritat només tinc ganes d'acabar i poder marxar tots 3 capa casa.

VLADIVOSTOK DE NOU.

Així és, aquest matí, hem aterrat de nou a les terres de Vladivostok.

Avanç d'arribar aquí, que voleu que digui, han estat dies de molts nervis, emocions, etc... Ja us ho podeu imaginar.

Però bé ara això, ja ha quedat enrere, a Catalunya! I per fi, som a Vladivostok altre vegada.

Vam marxar el dissabte, a les 11 de la nit, i hem arribat avui dilluns, hora catalana les 5 de la matinada aproximadament.

Tot anat sobre el previst. Vam aterrar a Moscou, el diumenge a la matinada i varem agafar el vol a les 8 del vespre. Hem passat unes hores a l'hotel Atlanta, a prop de l'aeroport.

La veritat ens ha anat força bé, doncs teníem d'esperar unes 14 hores així que no quedava d'altre.

Aquí, ja fa fresqueta, però es resisteix bé. De moment no us puc explicar gaire res més. Demà està previst que anem a la Casa cuna, i també a una revisió mèdica. Per tant ja us aniré explicant.

Deixo l'enllaç de l'hotel, està a uns 15 minuts de l'aeroport, i els trasllats són gratuits;  I el millor que pots estar-hi per hores. No tens perquè deixar l'habitació abans de les 12.  "Useday"
http://www.atlantahotel.ru

7,6,5,4,3,2,1 COMPTE ENRRERA

Aquesta setmana, ha fet els 3 mesos, que vam estar a Vladivostok. I, ja estem el compte enrere, a menys d'una setmana vista, tornarem a tenir les maletes a punt, carregades el màxim, de tots els bons desitjos, però aquest cop també d'altres coses. Doncs estarem fins el 1 de novembre. D'entrada això és el que tenim previst.

Referent el viatge gairebé, ho tenim tot lligat. Aquesta setmana baixarem a l'agencia de Viatges, per recollir els passaports, visats, bitllets... i també ens passarem per l'Ecai.

He destinat una habitació de la casa  per preparar tota la roba que ens emportarem... roba i demés. 

La tensió, incrementa a les nostres vides. Nosaltres estem intensament emocionats, preparant-ho tot; però tots els que conviuen amb nosaltres també .

I, ara quan el temps d'espera s'acaba, me’n dono compte dels dubtes que em surten, i les preguntes que em faig. Sabrem, realment canalitzar tots els nostres sentiments, emocions, pensaments, idees, desitjos? ... ( Per  ser uns bons pares)

La veritat, penso amb la por que tindrà en estar sols amb nosaltres la primera vegada, la primera nit.... I nosaltres, sabrem ajudar-la a superar-ho. El seu món, canviarà, nosaltres, el farem canviar. De fet el volem millorar. Espero ho sapiguem fer.

Suposo que en el fons són els nervis del moment. I, quan aquest dissabte agafi l'avió, estic segura que sabrem deixar aquestes pors enrere. 


(Deixo, un video, tocant l'acordió. Aquest instrument que m'ha donat tant, i que sempre, sempre, desde que era una nena, ha format part de mi . Ara més vocacional, que res més, omple els temps d'oci de la meva vida)

LA TRUCADA ESPERADA

Si! per fi. La Gran trucada que esperem des de  fa  tant de temps ha succeït!  avui:

22 DE SETEMBRE DE 2011, HORA 14:10.....

Ring, ring.......

(Ostres, els ulls hem surten de les òrbites, les mans em tremolen, el cor hem batega molt i molt ràpid, el temps es para , un silenci intrigant....) 

La pantalla del telèfon reflexant. ASEFA, ecai.

(Jo) - Digui'm?

(Ecai) - Buenos días, como va todo?

(Jo) - Hola, que tal! pues la verdad, con muy poca paciéncia, con los nervios a flor de piel...

(Ecai) . Pues, ya te puedes relajar....

(Jo) - Si?

(Ecai) - TENEMOS FECHA DE JUICIO,!!!!!!!!

(...)

Així, ha succeït. El dia 9 d'octubre hem de ser a Vladivostok, el 14 Judici, el 27 tornem a Moscou, el 1 de novembre cap a Catalunya.

Aquestes són les primeres dates, les primeres notícies que tenim.

De moment no us explico res més. És un dia molt especial. Carregat d'emocions. Estic amb un núvol, no puc pensar ni escriure, ni fer res. Tinc els ulls, que contenen les llàgrimes, vull plorar d'alegria, però no puc. Vull riure però tampoc puc. 

Ara espero que arribi el futur pare,  per compartir-ho, encara no ens hem pogut veure, només ens hem sentit, i ser que ell com jo estem molt plens de sensacions, amb moltes ganes d'explicar-nos, i parlar, parlar, fins altes hores de la nit. Parlant del que farem, del que ens espera, etc... Com molts altres dies. Però avui ja fent-ho realitat.

Ara només compartir aquesta gran notícia, amb tots. Sé que també us ajudarà a vosaltres, que això us dóna també una empaita. Perquè els somnis es fan realitats, perquè aquest camí, està realitzant les últims parades abans d'arribar el destí final.

Els dies es fan cada cop més llargs!

El contrari de la tardor en la que entrarem, els dies es fan cada cop més llargs, enlloc de curts.

Dia a dia, mirem el calendari, però els dies no corren; Portem el telèfon al damunt, s’ha convertit en part del nostre cos, però aquest tampoc truca. I així, anem passant dies i dies, sense tenir notícies.

Com ja vaig comentar en l'anterior entrada, m’he tornat el mal son de l’agència; doncs he trucat ja vàries vegades. Però noi res de res. Segons sembla, està el caure, però no poden donar-nos més informació.

Personalment em fa gràcia, el fet que hem diuen que a Rússia, són tant tancats, i que no donen cap informació; i llavors tenen una pàgina amb una base de dades, on surten tots els nens que estan per adoptar o  acolliment ?

http://www.usynovite.ru/

(Us deixo l’enllaç. Heu de posar la regió, en la qual us ha tocat, i l’any de naixement del vostre fill.)

Amb una de tantes i tantes vegades que hem connecto a Internet, intentant trobar informació de Vladivostok, d’adopcions i demès, avui m’he quedat "petrificada". A través de la pàgina que us he esmentat, he arribat a una altre, i d’aquesta a un altre i .... He trobat unes fotografies i un vídeo de la meva xica. Són del desembre de 2010.

No sé que ha passat per el meu cap, ràbia, alegria, tristor... I us preguntareu perquè ? doncs molt senzill, no tinc cap informació des de el dia que la varem deixar. No sabem com està, si s’ha posat malalta, si ha crescut, res de res. Ni tant sols en puc treure l’entrellat de quan seran les dates de judici. Segons l'ECAI, Rússia és hermètica. (I jo m’he de creure que no hi ha un llistat el jutjat dels casos que entren a judici?)

Si? i pengeu informació dels menors, amb vídeos i tot? Només ens van facilitar una fotografia,que medía 10X10; amb quatre ratlles mal escrites del seu estat de salut   i no sabem res més. Però en canvi a milions d’usuaris posem aquesta informació el seu abast?

M’he assabentat a través d’aquesta pàgina, que sembla ser li agrada molt fer gimnàstica, i que té un conillet de peluix, que es el seu preferit. No sé hem sembla molt fort tot plegat!!!! i ja ho sé no hi podem fer res! Les coses són així.

Per altre banda molt contenta, perquè he pogut guardar aquestes fotografies i aquest vídeo com un gran tresor, doncs del passat dels nostres fills no en sabem res, ni tindrem records, per omplir els seus buits, ni respostes a les seves preguntes. Per això hem sembla un gran tresor, un petit record de quan ella just tenia un any.

JA HAN PASSAT DOS MESOS

I com aquell que no vol la cosa, ja ens hem pol·lït un altre mes. Agost, el mes que per a mi el considero, mes de  vacances. Però també com aquell que no vol la cosa, ja he tornat a treballar!.

De moment notícies ni una, tot segueix igual, documentació enviada, sembla ser! Però no sabem  res de res. Així que si fem cas allò que es diu,  no tenir notícies també és senyal de bones notícies.

Durant aquest mes hem estat comprant algunes cosetes, sense passar-nos! Però bé, encara que mai deixo de tenir por, per si tot plegat no arribes a bon destí, no podem pas esperar a última hora per fer les compres.

La nostra agència ha estat de Vacances, i ahir va tornar a treballar, i jo com un "corcó", ja vaig trucar per veure com estaven les coses. I en fi, de fet ja ho sabia . Perquè suposadament m’haurien avisat no? Però bé jo, que generalment amb el meu dia a dia no vaig a darrera de ningú, amb això m’he combertit amb la ombra de l’agència, i espereu, per què encara  seré molt més pesada. Quan vem marxar de Vladivostok, la representat ens va dir que tardaríem uns 3 mesos com a màxim, així que ja han passat 2 mesos; jo diria que podríem començar a saber alguna coseta no? 
Fins aquí  l’entrada d’agost. El meu repte per aquest setembre, convertir-me amb el mal son de l’agència, fins tenir noticies!

P.D.: Avui, encenem l’espelma per iluminar el camí, el destí, d'en Gerard!!!!!. (Per vosaltres Eva)

I JA HA PASSAT UN MES.

28,29,30... Ara just fa un mes. Que ens vam conèixer. Sovint, mirem les fotos que varem fer o els vídeos que vam gravar. I així, intentem que el temps no ens passi factura. I em dono compte de coses que quan estava allà, em van passar per alt. Suposo per els nervis, l’emoció del moment, no vaig captar totes les seves reaccions, i ara va bé. Doncs amb tranquil·litat, des de la distància, analitzo, en certa manera el seu comportament, intentant fer-me una idea del seu caràcter.

Per altre banda, em venen imatges a la memòria, coses que van quedar-me el inconscient, i ara les recordo.

Els paisatges de Vladivostok, des de l’avió, quan marxàvem amb certa buidor; Els últims kilòmetres deixant enrere l’orfenat tots dos assentats els seients darrera del cotxe; Quan la vaig entregar a la seva cuidadora, l’ultima mirada; Els silencis baixant les escales i deixant-la enrere. En fi records....que no oblidaré, i que només aquells que hi passem podem entendre. Doncs al igual que es tractés d' una pel·lícula, on ara n’ets espectador, recordes tot el que has passat fins arribar aquí.

Intentem portar-ho bé, és una situació complicada, dies més bons, on ho veus color de rosa, i penso ja ha passat tant... i només ens queda... I d’altres que dubto si arribarem el final. Però bé suposo que com tothom.

Després de preparar la paperassa, altre vegada, i tenir-ho tot enviat, hem començat a preparar l’habitació, i a comprar algunes coses. A vegades, penso que potser hem precipito, per si no anés bé; que en fería de tot el que he comprat? Però per altre banda, no puc pas esperar a l’últim dia per comprar tot el que necessita. No sé és complicat!

Per el que fa a les amistats, coneguts i família, que dir? No sé! tothom està superentusiamat. I cada cosa que fem o compro, és com una anècdota en les nostres vides. La veritat, no hagués pensat que tothom estaria tant entregat. Però   m’encanta, veure la il·lusió, en que tots ens impliquem.

I bé, la setmana  pròxima, ja és la última que treballo! i després 3 setmanetes de vacances... Menys mal! perquè les necessito amb urgència.

ELS DEURES FETS!

Com ja vaig avançar, a l'anterior entrada, hem estat preparant papers, per el segon viatge o per el judici, com vulgueu.

Diuen que hem estat de sort. Doncs tant sols m'han demanat: 1 còpia de la darrera declaració de la renda (Això si, signada per l'administrador. Ha tardat 1 setmana aproximadament en arribar.), 2 còpies dels certificats de penals (La vaig demanar per correu però no m'ha arribat encara ara; així que vaig anar directament el carrer Garcilaso, a Barna; ja que la fan el moment.), 1 document legitimat per notaria on delegem a un tutor, per la nostra petita. En el cas que  nosaltres dos algun dia no hi fóssim.  I per últim, la revisió mèdica signada per un sol metge.

La revisió mèdica:

Per tal d'evitar complicacions, doncs aquestes alçades ja he aprés que més val anar on ens diu l'ECAI, i pagar (260 € / cada un). El divendres passat vam passar la revisió mèdica a la Clínica Muntaner de Barcelona. Va consistir, amb anal.lisi de sang, radiografia de Tòrax, electrocardiograma, i revisió genèrica del metge (la pressió, escoltar el pit....). Ah! també ens van fer la prova de la Tuberculosis, que has d’esperar 48 hores a veure si fa reacció.

El mateix divendres, teníem entrevista amb la psicòloga de l'Ecai. Aquesta redacta, per l'ICAA, un informe, conforme hem realitzat el primer viatge, que hem conegut a la xica, com anat, i en el nostre cas que seguim endavant amb l’assignació. També parles d'altres coses com el que ens ha semblat tot plegat, etc...

Així doncs, ahir dimarts 19 de juliol de 2011, puc dir que teníem tota la documentació entregada. Ara? esperar. Esperar que tot estigui bé, que no falti res més, que ens avisin aviat i totes aquestes coses.....

PREPARANT DOCUMENTACIO ALTRE VEGADA.

Si, ara fa dies que no escric, però la veritat després del viatge, he anat una mica de "cul".

En primer lloc, elnostrepetitsomni, caminemcapavosaltres, i tarrodepaciencia.. us deixo el comentari desde aqui, per els problemes que tinc per deixar-lo en els vostres blogs.

El nostre petit somni, quan ens van dir que erem els pròxims, poc després ( 1 mes aprox), ens van fer l'assignació, així que està el caure.

Caminem cap a vosaltres, aquesta sensació d'esperar la trucada, també l'he passat, i realment el final t'acaba estressant. Així que ànims i força.

Tarro de paciencia: Un paso más hecho, ya queda menos.

Bé un cop comentat tot això... Us diré que estem preparant la documentació per el segon viatge. A Vladivostok, en principi només es fan dos viatges, així que esperem sigui per tornar ja tots tres.

La documentació, la veritat no m'han demanat gaire cosa: La declaració de la renda, signada per l'administrador ( m'ha tardat 1 setmana arribar), certificat de Penals, que l'he demanat per correo i encara no m'ha arribat. I per últim una revisió médica, que en el nostre cas no anirà signada per els 8 especialistes, doncs segons tinc entès haurem de passar-ne un altre allà.

Divendres 15, tenim hora a la Clínica Muntaner, (ja especialitzat per aquest temes

JA TORNEM A SER CASA.

Avui 2 de juliol, ja tornem a ser a casa nostra. He tardat a poder fer l'entrada, però ja em perdonareu, avions, canvis d'horaris, etc....

Ara traslladem-nos imaginàriament, el 30 de juny de 2011. Ciutat Vladivostok.

Són les 9 del mati, amb les maletes desades,  amb tot a l'equipatge, i sense joguines, esperem a la representant de l'ecai i el xofer, per què ens passin a recollir,  el "hall" de l'hotel.

Durant la nit, i per no perdre el costum no he pogut dormir.... M'he anat mentalitzant, del que ens esperava; i m'he dit a mi mateixa, avui és l'últim dia. Així que ja saps el que t'espera, no cal fer-ne un drama.

Segueixo assentada el hall, vaig veient com entra i surt gent, fins que finalment entra  la representant. Fem el check-in-out, i maletes el cotxe. Tornem a fer una vegada més el camí cap ARTIOM, i no sé si ràpid o depressa ens trobem els jardins de l’orfenat, avui fa sol i estarem per fora.

Ens venen a saludar tot de xics, que també els han deixat sortir, intentant,  fer-se agradar! Potser qui sap?  ells,  també saben que hi fem allà. Són més grans que la nostra.

De cop i volta amb un mocador el cap surt la nostra princesa. Estem els voltants d'una hora per el jardí. No es despenja de la nineta que li havíem portat. No vol jugar el parc, només vol braços.

Finalment i sense poder-hi fer res,  ARRIBAT L’HORA! Per ara això s'acaba aquí.

La portem a l'habitació, on habitualment s'està amb la resta. Tots estem amb expressions series, ella també. I com aquell, que el dia següent tornéssim baixem les escales.

 No em cauen les llàgrimes...i recordo la frase: Quan el dolor és gran les llàgrimes no cauen. 

A partir d'aquí ja us podeu imaginar: viatges, avions, retrobar-nos amb els nostres.

Comencem a viure dels records, fins que arribi altre vegada el moment.

29 DE JUNY DE 2011 - 2NA.VISITA

Jardins de la Casa cuna

entrada de la casa

sabates

sala d'espera

sala on estan els nens - menjar a punt

28 de Juny de 2011 - Per sempre més, el primer dia.

Avui, a les 8 del mati i com, ja havíem quedat ens han vingut a buscar a l'hotel per anar a la casa cuna. Queda segons ells a uns 20 minuts, en cotxe. Però la realitat és que hem tardat 1hora llarga de camí.

Sembla ser que durant el 2012, hi haurà una cimera a Vladivostok. I tota la ciutat com les carreteres que l'envolten estan amb obres. Més  aviat diria jo "caos" . Buffff!!! a la tornada , haurem fet unes 2 hores, de cua.

Hem arribat sobre les 9 del matí a la casa cuna. L'aspecte de fora, és una mica llastimós. Una casa d'obra vista ficada entre mig del bosc. Entre que no fa gaire sol i és moll del dia anterior, fa una mica més trista la situació.

Hem entrat a dintre, ens han fet passar amb una sala d'espera, i el poc temps de ser allà, s'ha obert la porta. Una cuidadora, la portava agafada de la mà, amb un vestidet rosa, i amb una cara d'espantada ens ha fet una abraçada.

És una nena molt carinyosa, en tot moment ha buscat que l’abracem. Li hem fet les 1001 tonteries, i a respòs a totes elles. Està per sota pes, i li falta sol. Però  per el demès no té absolutament res de res. De tota manera hem fet moltes i moltes fotos, també vídeos; Però no tinc cap dubte que la nena està totalment bé.

L'hem acompanyat a la sala amb tots els altres nens. (Això m'ha fet una mica de....). Però bé, ja sabem lo que hi ha i sense que se'n doni compte hem marxat.

Demà tornarem.....

FOTOS MOSCOU 26.06.11

CATEDRAL SANT BASILI - PLAÇA ROJA

HOTEL COSMO - MOSCOW

DESDE VLADIVOSTOK -

Avui som 27 de juny de 2011, i per fi hem arribat a Vladivostok. Són 19:40 h. i a Catalunya les 10:40.

Ara plou, i estem el hotel descansant de les 9 hores de vol desde Moscow, i intentant adaptar-nos el nou horari doncs, des de allà són unes 7 hores de diferència.

Varem arribar el dissabte a la tarda-nit a Moscow, i hem fet nit el Hotel Cosmo. És un hotel de 3*, queda força apartat del que podríem considerar el centre (aprox. 9km), al igual que la major part de l'edificació és un hotel de edificació anys 70 encara que amb algunes remodelacions.  N'he vist de molt millors, però no està mal. Esmorzar -dormir, per habitació ens ha costat uns 120 Eu.

Després de fer nit el Hotel, ha vingut el respresentat de l'agencia  a Moscou, i ens ha explicat que feríem aquets dies. Un cop ens hem reunit, hem anat a fer una mica de tourisme, molt molt ràpid doncs no tenim massa temps. Diumenge a la tarda, marxem de l'hotel direcció aeroport, per arribar a Vladivostok. 

Hem arribat a Vladivostok, i ens han vingut a buscar la representant de la regió, juntament amb un traductor i xofer. Ens han portat al ministeri, departament d'educació, on ens han fet signar una sol·licitud per entrar a la casa cuna. Diuen que fins demà dimarts no hi anirem. També ens han fet algunes preguntes, com per què adoptem a Rússia, quans diners guanyem a l'any, i com ho férem per cuidar a la nena. Res anormal!

Seguidament ens han deixat a l'hotel Vladivostok, està a uns 10 minuts, del ministeri. La veritat l'hotel no m'agrada, però només són 3 nits, per altre banda ens ha sortit econòmic 200 Eur. tots els dies esmorzar inclòs. Així que Bueno - bonito i barato, no existeix.

Demà com ja he comentat anirem a l’orfenat, així que ja us aniré explicant....

SOM TOT EMOCIÓ

Ara si, a la recta final per el primer viatge.

Em els nervis a flor de pell, intentem preparar una cosa i un altre. La veritat són molt pocs dies per fer tantes coses.

No sé, si ho he comentat però finalment i degut a la distància que ens separa amb Vladivostok,  viatgem dissabte el matí. Farem nit a Moscow. I diumenge a la tarda, sortirem per fer 9 hores més de viatge i suposem arribarem a Vladivostok, dilluns a la matinada.
La tornada serà el dia 30 d’una tirada, així que no ens passi res perquè crec que el total són 15 hores de vol.

Demà he d’anar a recollir els bitllets, visats, etc...

El dissabte passat varem anar a comprar un parell de joguines per portar-li, si puc més tard us penjo les fotos. Un és un cargol, un joc més didàctic. Fa música, i s’han d’encaixar unes peces.
També vaig comprar-li una nineta petita, que això no crec que li doni utilitat però a mi em feia il·lusió.

El dilluns a la tarda, vaig portar els informes mèdics a la pediatra de la meva ciutat. I tot que no és especialitzada amb adopcions a visitat a tots els que ara som adults de la meva ciutat; així que crec, l’experiència també és un grau. Em va comentar el que tots ja sabem, que la gravem, fem fotos, etc... i després podrem tenir una opinió més definitiva de l’estat de Salut. Doncs com bé amb diu ella, no tenim per què creure tot el que posa i no posa l’informa. En general però l’estat que aparentment té és bo.

Bé, ara doncs, crec que ja fins la tornada, no faré cap més entrada, o potser sí. Depèn del temps que tingui.
I mentres escric aquesta penúltima frase, els nervis, l’emoció, etc... agafant força a la boca del meu estómac i penso: MALETES A PUNT, EL VIATGE PER UNA NOVA VIDA COMENÇA ARA!!!!!

PER FI!

Avui, dia 17 de juny de 2011, és i serà per sempre un dia important en les nostres vides.

En l'emoció reflexada en les nostres mirades, i també continguda, ens han informat que :"PER FI, TENIM ASSIGNACIÓ".

El pròxim 26 de juny, a Vladivostok el 27, ens espera, una "petita", de 19 mesos.

Bé ara un cop dita la gran notícia, us detallo com ha passat el dia:

De fet m'havia llevat com sempre per anar treballar, i res feia pensar que avui podia ser el "dia".

Sobre les onze del matí, quan parlava amb un client, d'allò tant i tant pesat, observava com el meu mòbil anava sonant i la pantalla reflexava el nom de l'ECAI.

A mesura que anava passant l'estona i el mòbil deixava de sonar, i jo seguia parlat amb el client (que igualment no m’assabentava  de res del que em dèia.... però és igual dilluns serà un altre dia) m'anava posant nerviosa i més nerviosa. Que podia ser la trucada? ja sabeu que l'agència, la veritat, lo que són trucades moltes no les fa. Així que havia de ser una força major.....

Encara no sé ben bé com, he trucat sense falta, i després de la presentació personal, em confirmen la Gran notícia.

M'han donat una explicació detallada dels informes mèdics, que també per cert, intentava escoltar, però l’emoció podia em mi. Seguidament m'han comentat que tenien unes fotografies, així que només penjar i poder-me connectar el correu he pogut veure per primera vegada la seva cara.

No us puc descriure que penso, ni sento, perquè ni tant sols ho sé. Emoció, nervis , impaciència, etc...

A partir d'aquí ja us podeu imaginar, fer arribar la nova alegria a tots aquells que m'envolten dia a dia.

Tot fa pensar que anirà bé, hem tingut la gran sort de tenir força informació.

Ens estem fent ja una llista de totes les coses que hem de fer abans del 26, no sé si tindré tant de temps, arriba el pont de Sant Joan, i a la meva ciutat per més emoció les festes del Corpus, on a partir de dimecres tota la ciutat viu exclusivament per la festa. Així que he de dir que realment el que hem queda per preparar-ho tot són 4 dies.

Per tant comença la compta enrere!!!!!!!

PROBLEMES AMB EL BLOG

Al igual que molts de vosaltres, també tinc problemes per deixar algun comentari. Em surt una vegada i un altre al inici cada vegada que vull deixar algun comentari.

Així que mentres no trobi la solució us deixo el mail  per si voleu comentar alguna coseta. fomas@hotmail.com.

I per cert si algú té la solució, ja m'ho direu.....

L'EQUADOR DE L'ANY 2011

Ja estem a mig any.... Ara comença la millor època l'Estiu, els dies més llargs, bon temps (de moment això és un dir, perquè plou dia si, i dia també) vacances i .... M'encanta!

Com ja he comentat en anteriors entrades, de tant en tant vaig fent alguna trucada a l'Ecai, a veure si trec alguna cosa. Però res. L'únic que faig és indignar-me una miqueta més.

De veritat que no m'entra el cap que no puguem saber, res de res. Temps enrere, ens van dir que no teníem cap més família a davant, que els pròxims a fer una nova assignació seriem nosaltres, doncs noi res de res.

El últim dia quan vaig trucar, intentant fer entendre que havia de saber alguna cosa per tal de poder organitzar les vacances amb l'empresa; l'únic que  vaig aconseguir va  ser, que normalment la última setmana de juliol i les dues primeres d'agost  no solia haver-hi assignació. Però en fi, que ells creien que abans d'acabar l'any feríem el primer viatge. La qual cosa vaig "flipar", perquè quan ens van dir la regió que ens tocava, van posar la "coletilla", que en 2,3 o 4 mesos es feia l'assignació.

I bé, quina conclusió en treus, doncs que cada vegada que truques sem treuen de sobre. Ni pregunten,ni s'informen, ni res de res. Per aquest motiu, m’indigno una miqueta més.

De primer vaig pensar que no tornaria a trucar i que ja m’avisarien, però pensant-t’ho fredament, si no ho faig, qui surt perden sóc jo! Així que, marxo al "super" a comprar kilos i kilos de paciència.

I ja som a MAIG

I, com aquell que no vol la cosa, passant els dies, i ja som a Maig.


Tot i haver fet una trucadeta la setmana passada a l'Ecai, no tenim cap notícia. Res de res! en qualsevol moment ens poden trucar. O això és el que ens diuen. Però res de res. No sé si ens farem pesats o no,  però intento trucar de tant en tant. Doncs per la distància que ens separa amb l'ECAI, no mi puc passar, però ho faig per telèfon. No sé, si tothom ho fa així o no, però com ho haig de fer si vull saber quelcom?

Però malgrat tot, novetats? ni una!

Això si, estic de canvis, arreglant la roba dels armaris, i fent lloc per quan sigui el moment de posar l'habitació  apunt per quan arribi el "xic". Doncs és una habitació amb varies portes d'armari, i tenia roba de la temporada d'estiu. I ara, doncs ja la vaig buidant i intento posar el meu armari, però noi, no sé com m'ho faig, roba que no em poso i la vaig guardant. Per què les faré aquestes coses?

Aprofitant doncs que cel.lebro arriba el bon temps i estem de canvis, també aquesta petita variació a la presentació del meu blog. Espero us agradi.

ABRIL I PASQUA!!!

Ja som a Setmana santa! Podem dir que són les vacances de Pasqua.  Tot i que he de treballar fins dimecres, aquest inclòs.

De canvis la veritat, ni un!

La setmana passada vaig enviar un mail, a la ECAI, a veure si ens explicaven alguna cosa nova, i també per què recordin el nostre expedient!. Però, finalment  vaig acabar  trucant; doncs la veritat,  van passar de mi olímpicament, i no van contestar el mail.

El resultat va ser el mateix, doncs pràcticament no en varen dir res de nou.

Únicament, i aquí us explico, això:

Diuen que tenim 2 expedients per davant nostre, pendents de judici.

 (Això ja ens ho van dir el dia que vam anar per sentir la xerrada sobre la preparació del primer viatge). 

Però, que un d’aquest,  ja va a judici, passat Setmana Santa.

Així que tota contenta vaig preguntar: Si en el moment que un expedient es resolia, entrava el pròxim? En van contestar que  no tenia perquè ser així. Que podien anar totalment per separat.

Doncs digueu-me vosaltres, que m’importa a mi que em diguin que tinc 2 expedients per davant si després això no té res a veure amb el nostre?

Són maneres de mortiguar la nostra impaciència.

En definitiva i la conclusió que en trec, n’és una . Segur que no tenen gaire informació, i la que tenen possiblement ens la facin arribar en compte gotes.

Així que de  veritat, us en diré una:  i  és que seguim esperant a l’andana de l’estació CATALUNYA - VLADIVOSTOK.

P.D.: Sense maletes de moment, jejeje!

CURS DE PREPARACIÓ PRIMER VIATGE

Tot i que l’entrada la faig en dissabte, realment això que us explicaré, va ser dimecres passat.

A l’Ecai, que anem nosaltres, no sé, si passa a totes…. Ens fan una xerrada, de “Preparació del primer  viatge”.

Així que aquest dimecres, ja ens tens,  capa BCN.

Dia 30 de març de 2011, 17 hores:

Hem assistit a una xerrada, que no sé bé com descriure-la. Entre un xic psicològica, un xic informativa, i un xic orientativa.

PSICOLÒGICA: Que sentim; nosaltres, el nen, abans, durant i després de l’adopció.

INFORMATIVA: En quins conceptes pot arribar aquesta adopció, quins passos haurem de passar fins arribar a la sentencia judicial, etc…

ORIENTATIVA: Com ens haurem de comportar per tal d’enfrontar –nos,  aquesta nova família que formarem.

En definitiva, em va recordar força el curs que varem fer  per el C.I., però des de un altre opinió. De tota manera, en el fons m’agrada assistir-hi, doncs et sents que d’alguna manera fas petites passes en aquest  viatge.

PER ACABAR: Després de fer vàries preguntes directe i indirectament, ens van informar, que tenim dos expedients per davant nostre,  els quals estan pendents de judici, i els pròxims serem nosaltres. 

Així que amb aquesta petita empaita a la nostra moral,  vàrem fer el camí de tornada cap a casa.

(P.D.: Vam conèixer, una parella , seguidora del meu blog. Així que per vosaltres Gràcies, espero que també aviat tingueu bones notícies).

UNA PEDRA EN EL CAMI.

Com bé he titulat el blog "FENT CAMÍ", i fent paròdia el tren de la vida....Avui m’he llevat amb la notícia, que el tren que enllaça Terrassa- Manresa, ha tingut un accident. Ha trobat una pedra de grans dimensions i a topat amb ella.

Bé, avui, el tren que varem agafar destí ADOPCIÓ, també es troba amb un greu accident. Vladivostok, està a 800 km. de la central nuclear, que en aquests moments desenes de persones lluiten per què no explosio-n'hi al Japó. Com bé sabeu aquest país està vivint una situació de "caos", terratrèmols, tsunami, i ara pendents de les fuga, i explosió nuclear.

He parlat, amb l'Ecai, de la situació en que ens trobem, de moment em diuen que no hi ha cap perill.

Que voleu que us digui, tots sabem el dany que pot ocasionar si explosiones la central, i si no ho fa? les pèrdues que està tenint en aquest moment....? He llegit en diferents mitjans de comunicació que Vladivostok, a augmentat amb un grau el nivell de radiació en l’aire.

Els danys en la salut que pot ocasionar la anel·lació d’aquest aire, no vull ni pensar-hi....!

De moment, hem decidit esperar a veure que passa en aquest dies. Esperar que es solucioni ràpid. Del cas contrari no ho sé; canviar de regió, o... No sé, no sé,  problemes segur!